National Gallery

Frederick Wiseman porta gairebé 50 anys endinsant-se en tot tipus d’institucions, des de manicomis fins a universitats, per registrar-ne els mecanismes de funcionament. A National Gallery desplega un cop més el seu dispositiu d’observació atenta, escrupolosa, fragmentària i sense interpel·lacions frontals de les rutines del museu londinenc per acabar presentant-nos una de les immersions més fascinants que ha ofert el cinema al món de l’art. El documental ens condueix per sales de reunions, despatxos de directius i tallers de restauradors per conèixer els rerefons de les galeries d’exposició. Però aquí Wiseman no s’atura tant a copsar les polítiques de gestió cultural, com feia per exemple en la recent At Berkeley (2013), i es mostra molt més interessat a escoltar el que tenen a dir-nos les obres exposades. Tres hores de metratge, que passen com un sospir, amb converses i explicacions des de disciplines vàries al voltant de tot tipus de pintures. Un recorregut heterodox per la història de l’art com a font d’encís i de coneixement.