ARTS ESCÈNIQUES
Cultura09/12/2018

El Nadal arriba abans als teatres

Les sales aprofiten el millor mes de l’any per estrenar les principals apostes o recuperar grans èxits

Laura Serra
i Laura Serra

BarcelonaFer cagar el tió, menjar torrons, anar al teatre. El desembre és històricament el millor mes per a les sales de teatre, seguit del mes de gener. Un 25% de les entrades que es venen a l’any a Barcelona es despatxen per aquestes dates: tant el desembre com el gener superen els 300.000 espectadors. En conseqüència, la recaptació és extraordinària: pràcticament en dos mesos es recapten 16 milions d’euros, xifra que suma gairebé el 30% de la recaptació total de l’última temporada (57 milions). Per situar-ho: la recaptació d’un desembre o gener dobla la de mesos convencionals com l’abril, el maig o el juny.

En definitiva: és crucial per als teatres encertar la programació que presenten durant aquestes festes si es volen menjar els torrons l’any següent. I això vol dir no només garantir la venda d’entrades quan la demanda és més elevada sinó obrir la possibilitat d’atreure nou públic que entri en una sala amb l’entrada regalada i alhora convertir un espectador esporàdic en fidel. Tot plegat també ha fet que les programacions nadalenques arrenquin ja a principis de mes, pels volts del pont de la Puríssima, amb prou marge perquè els compradors es familiaritzin amb els títols. O fins i tot abans. “Els espectacles més importants, les produccions pròpies de cada teatre, comencen a l’octubre o novembre i s’allarguen fins al gener o febrer, coincidint amb la temporada alta, que és com l’anomenem”, diu César Martínez, director d’art i continguts de Focus.

Cargando
No hay anuncios

Repassem alguns dels títols (no infantils) que poblaran la cartellera aquestes festes. És l’hora de posar el capó sobre la taula.

Amb esperit nadalenc

Estrenes amb bon fons i gèneres ‘germans’ del teatre visual

Pot sonar estrany que una de les obres amb més esperit nadalenc d’aquestes festes sigui un monòleg que parla de la mort, concretament del suïcidi de la mare. Però Les coses excepcionals és un espectacle tendre, enginyós, divertit i catàrtic. Pau Roca aconsegueix la comunió amb el públic al Club Capitol interpretant un personatge que, com a estratègia, des de petit es dedica a fer una llista de... coses excepcionals. Hi podria incloure Les coses excepcionals.

Cargando
No hay anuncios

Un altre dels muntatges més singulars que es pot veure és Pluja, que fins ara no havia fet temporada a Barcelona i arriba a la Sala Beckett el dia 19. És una obra visual per a pocs espectadors, una pianista i un actor-clown-manipulador. Clara Peya i Guillem Albà indaguen en la fragilitat del creador a través dels objectes, el cos, la música, el joc. Just per Nadal aquests gèneres més brossians i per a tots els públics -del circ a la màgia passant pels pallassos-és quan tenen més possibilitats de trobar espai d’exhibició. Fins i tot encara que no siguin pensats per a infants. És el cas de Rhumans, el tercer capítol de la trilogia de Rhum & Cia, que porten al Lliure de Gràcia uns pallassos existencialistes que s’enfronten al veredicte del públic sobre el sentit de la seva feina. A l’Espai Brossa el mag Hausson hi escenifica deu números de màgia de caràcter clàssic, sense artificis, a Top Màgic. I al top imprescindible de Nadal hi ha el Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular Nou Barris, que en aquesta 23a edició dirigeix un dels grans noms de l’escena contemporània. El director d’Animal Religion, Quim Girón, presenta a Nu, un espectacle que girarà entorn de “les relacions humanes a partir dels objectes quotidians”, diu l’artista. Els veterans Los Galindos tornen a col·locar el seu genial circ dins la iurta a UduL, que instal·laran al Mercat de les Flors. I si voleu circ clàssic, el Circ de Nadal de Girona aquest any convertirà Fontajau en una pista de gel on s’escenificaran 24 números acrobàtics espaterrants.

Cargando
No hay anuncios

Els banyolins Cor de Teatre fan escala al Teatre Nacional amb el seu sorprenent teatre sense text i amb música a cappella. Després d’ Allegro i Operetta, a Troia! expliquen La Ilíada i L’Odissea cantant grans cors de la història de la música, amb peces de Purcell, Bach, Händel, Mozart, Verdi o Wagner. Joan Maria Segura és l’encarregat de dirigir, amb imaginació i ben poc attrezzo, 32 intèrprets a escena. Ara que, per esperit nadalenc, les Nadales que proposen al Maldà el trio format per Josep Pedrals, Iban Beltran i Carles Pedragosa. Per no respectar els clàssics no respecten ni les dates: fan l’espectacle la setmana abans de Nadal.

Tornen els èxits provats

Reposicions estratègiques per arrasar a la taquilla

És impossible veure El llarg dinar de Nadal i no caure rendit a la seva precisa cadència, a la meravellosa interpretació de La Ruta 40, al delicat retrat del pas del temps a través dels àpats de la família Bayard. Passen nou dècades en només 60 minuts de funció. Des del Maldà confirmen que és l’espectacle més regalat, senyal que ha entusiasmat a qui fa el regal. Per això és la sisena (i última) temporada que reposen aquesta perla. Aquest any l’equip que gestiona aquesta petita sala, Els Pirates Teatre, es fan la competència des del teatre Akadèmia, on sí que poden encabir deu actors en escena per recuperar Nit de reis (o el que vulgueu), un altre Shakespeare amb música després del bon regust que ha deixat el seu Somni d’una nit d’estiu.

Cargando
No hay anuncios

En el rànquing d’obres més reposades segueix a l’exquisida El llarg di nar de Nadal una altra joia, el musical El petit príncep, creació de la factoria Àngel Llàcer-Manu Guix, que continua omplint el teatre Barts per cinquè any i entusiasmant gairebé més els pares que els fills. Empatats amb aquesta adaptació del conte de l’aviador de Saint-Exupéry, hi ha la incombustible comèdia Pel davant... i pel darrera, al Teatre Borràs. Des del 1985 ha tornat cinc cops a l’atac de la cartellera jugant amb dos elements infal·libles: el joc teatral i escenogràfic de poder veure les bambolines d’una companyia de teatre i el joc tan genuïnament barceloní del bilingüisme. Un altre clàssic, juntament amb el torró de Xixona, és el Mag Lari. Com cada Nadal torna al Teatre Condal, aquest any amb l’espectacle que celebra els seus 25 anys al teatre, 25 il·lusions, i que és un concentrat amb 25 números de màgia espectaculars, molts lluentons, música i humor marca de la casa.

Cargando
No hay anuncios

En el capítol de reposicions també cal esmentar altres títols que no tenen a veure temàticament amb aquestes festes; senzillament són anteriors èxits de la sala que se situen al desembre i al gener per treure’n el màxim rèdit. És el cas de la comèdia Adossats de Ramon Madaula, que torna al Teatre Romea després d’haver fet gira i haver mostrat per tot Catalunya les quotidianes misèries familiars -a més, és l’última obra que va interpretar Carles Canut i que ara torna al seu teatre-. Un cas semblant és L’alegria de Marilia Samper, una producció pròpia de la Sala Beckett que torna per Nadal al seu corral. Lluïsa Castell interpreta una mare coratge que no defalleix en l’objectiu d’instal·lar a l’entrada de casa seva una rampa per al seu fill discapacitat, davant la impassibilitat dels seus veïns d’un barri humil amb altres problemes i prioritats.

La Sala FlyHard recupera els seus èxits per partida doble. L’obra que ha arrasat als premis Butaca passarà uns dies al Teatre Lliure abans de viatjar a La Villarroel. A.K.A. és una història d’amor adolescent a base de ritmes urbans que revela en el fons els prejudicis, el racisme i la manca de tolerància que hi ha a la societat. L’obra de la FlyHard que es queda a la FlyHard és Life Spoiler, un relat de tragicomèdia en un marc de ciència-ficció sobre el determinisme de la vida on destaquen dues parelles, els autors i directors Marc Angelet i Alejo Levis, i les actrius Bruna Cusí i Vicky Luengo.

Cargando
No hay anuncios

Apostes de la temporada

Espectacles de llarg recorregut i emblemes d’una línia artística

Els grans teatres públics aquest any coincideixen a presentar dues apostes teatrals que reforcen la seva dimensió. Al Teatre Nacional, el director Xavier Albertí es posa al capdavant de la primera adaptació de La niña gorda de Santiago Rusiñol, que interpreta Jordi Oriol a la Sala Tallers. Al Teatre Lliure és Lluís Homar qui protagonitza tot sol la novel·la de Philippe Claudel La neta del senyor Linh, un projecte internacional dirigit per Guy Cassiers sobre el desemparament de la immigració sota la impietosa mirada d’Europa.

Cargando
No hay anuncios

Els teatres independents també fan el mateix exercici: busquen apostes que funcionin però sempre “mantenint la línia artística, que és el que fa que el públic confiï en nosaltres”, diu la productora del Maldà, Marina Marcos. Aquest espai hiperactiu ha fitxat un musical de petit format de l’equip de l’èxit Paquito forever, encapçalat per Joan Vázquez; ara a Ciutat de gespa entrellaça la història de Lorca i Walt Whitman. És el mateix que mou el Tantarantana a triar l’obra de La Volcànica Herència abandonada o la Sala Atrium a escollir La mujer más fea del mundo : fidelitat a una línia de programació.

Esclar que entre l’oferta hi ha espectacles que no són estrenes ni reposicions, sinó que arriben a aquestes dates amb una llarga cursa feta, prova de la seva resistència. És el cas de dos dels musicals de l’any: l’esclatant La jaula de las locas, on Àngel Llàcer desplega tots els seus talents en un èxit clamorós al Tívoli, i el muntatge de Dagoll DagomMaremar, que acosta al Poliorama el drama dels refugiats amb cançons de Lluís Llach de banda sonora. Encara hi podríem afegir els Hits del Tricicle, que omplirien el Victòria fins a la fi dels temps, o el Sherlock Holmes y el destripador del Teatre Apolo i el musical de La familia Addams al Coliseum. Tots són muntatges aptes per a públics amplis i per tant susceptibles de convertir-se en destí de l’expedició familiar nadalenca.

Cargando
No hay anuncios

També hi ha muntatges estrenats setmanes abans de festes però que els seus productors col·loquen estratègicament perquè creuen que poden tenir bona acceptació, com el thriller quàntic 4d òptic que dirigeix Javier Daulte a la Biblioteca de Catalunya, la comèdia sobre el plaer i les cotilles socials a l’època victoriana que la tropa de Julio Manrique porta a L’habitació del costat a La Villarroel, el musical Carrie del Teatre Gaudí i la comèdia política i gore que han creat Joel Joan i Hèctor Claramunt per al Teatre Goya, Escape room. Aquests són la trentena de títols que es volen disputar les sobretaules d’aquest Nadal. Que vagi de gust.