El premi Nadal, per a Álvaro Pombo, valor literari segur
Cinc anys després de guanyar el premi Planeta, l'escriptor Álvaro Pombo s'ha emportat el 68è premi Nadal de novel·la. El temblor del héroe s'afegeix a la llarga llista d'obres de l'autor de Santander.
BARCELONADe les 313 novel·les que s'han presentat a la 68a edició del premi Nadal -el més veterà de l'Estat, amb gairebé set dècades de vida-, n'hi havia que arribaven de països tan poc previsibles com França, Bèlgica, Hongria, Alemanya i els Estats Units, a més d'un percentatge important d'originals provinents de països llatinoamericans. Dels manuscrits enviats des d'Espanya destacava l'alta participació d'escriptors barcelonins i madrilenys. Cap d'ells, però, ha aconseguit el premi Nadal 2012: finalment ha estat Álvaro Pombo, nascut a Santander l'any 1939, qui s'ha emportat els 18.000 € de dotació i una repercussió mediàtica important que acostuma a vendre xifres respectables d'exemplars sense abaixar el llistó literari.
Molts mèrits i personalitat
Pombo és un dels autors espanyols de recorregut més llarg -gairebé quatre dècades-, durant el qual ha experimentat sense passar pena i ho ha guanyat pràcticament tot: El héroe de las mansardas de Mansard va aconseguir el premi Herralde de novel·la l'any 1983; El metro de platino iridiado , el premi Nacional de la Crítica l'any 1990; Donde las mujeres , el Nacional de narrativa l'any 1997; El cielo raso , el premi de la Fundació José Manuel Lara quatre anys després; finalment, La fortuna de Matilda Turpin va ser beneïda amb els 601.000 € del premi Planeta 2006.
Els 18.000 € que ha aconseguit amb el Nadal per El temblor del héroe semblen poca cosa al costat de la recompensa planetària: l'important, però, és que Pombo segueixi fidel als valors ferms i la prosa original que l'ha caracteritzat des del primer recull de narracions, Relatos sobre la falta de sustancia , publicat l'any 1977. Encara que sigui més popular gràcies a la seva producció novel·lística, Pombo es va donar a conèixer amb el llibre de poemes Protocolos l'any 1973, al qual ha anat afegint títols -un per dècada-, l'últim dels quals és Los enunciados protocolarios (2009).
A El temblor del héroe , Pombo s'apropa a un professor universitari jubilat: l'home, desenganyat i en hores baixes, assisteix a un drama humà davant el qual és incapaç de reaccionar i que trasbalsarà la seva vida, encara influïda per la tranquil·litat acadèmica i els maldecaps de caire intel·lectual. Ambientada a la ciutat de Madrid dels últims anys, la novel·la convoca temes com la manipulació, la insensibilitat cap al dolor dels altres i les conseqüències dramàtiques de la falta de compromís i la poca empatia cap als altres. Es tracta, per tant, d'una nova reflexió ètica a càrrec d'un escriptor de mirada severa, de fet, en el discurs llançava una advertència: "Si no cuidem les persones el món se'n va en orris". Això sí, al mateix temps no s'hi trobaran a faltar dosis d'humor. Sembla ser, però, que a El temblor del héroe el lector no passarà una estona tan divertida com en anteriors llibres de l'autor de Santander.
