Nacho Vegas porta la lluita de la PAH al Palau de la Música

BarcelonaAlguna cosa no anava bé. El públic del concert de Nacho Vegas d'aquest dijous al Festival del Mil·lenni feia cua per entrar al Palau de la Música. A les nou del vespre, l'hora d'inici de l'actuació, els accessos a la sala de concerts estaven tancats, i fins al cap de mitja hora la gent no va poder començar a entrar-hi. Martín Pérez, el director del festival patrocinat pel Banc Sabadell, va sortir a l'escenari per disculpar-se pel retard. “Hem tingut un problema tècnic”, va dir. De seguida es va veure la naturalesa del problema quan en una pantalla de vídeo van aparèixer el cantautor asturià i la cantant Fee Reega fent una paròdia de “les converses del Banc Sabadell”, en què la S de Sabadell era el símbol del dòlar i que acabava amb una frase sobreimpressionada: “No et quedis a casa, podem treure-te-la”. Aquest vídeo va ser el motiu de l'endarreriment de l'actuació. La direcció del festival no volia que s'hi projectés, però Vegas, compromès amb la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), va ser taxatiu: sense vídeo no hi ha concert. Després d'una estona de discussió, el festival va acceptar que l'actuació es desenvolupés tal com volia el músic.

Un cop va acabar la projecció, Vegas, els cinc músics de la banda i el disset cantaires del cor Al Altu la Lleva van interpretar Canción para la PAH, una de les peces del disc Canciones populistes. Mentre tocaven el tema, activistes de la PAH de Barcelona van sortir al escenari amb pancartes amb les cinc exigències de la plataforma. El públic va reaccionar amb un sonor aplaudiment mentre Vegas i el cor cridaven “Sí se puede”. D'aquesta manera, fent de la nit un acte de protesta i reivindicació, el cantautor asturià va entomar la contradicció d'actuar en un festival patrocinat per un banc, visibilitzant la injustícia social a l'escenari. A més, va anunciar que el que cobrava aquella nit aniria a la PAH. Quan va acabar la cançó, Vegas, que duia una samarreta contra els desnonaments, va dir: “Gràcies Martín Pérez per haver-nos deixat fer aquest concert”.

L'actuació va seguir amb Ciutat vampira, Polvorado i Run run, tres peces de Resituación (2014), el disc en què l'asturià va començar a fer més explícit el seu posicionament polític. La primera part del concert, sempre amb el cor en escena, va mostrar el Vegas dels últims anys, combinant la guitarra acústica i l'ukelele i alliberat de la guitarra elèctrica gràcies a les prestacions del guitarrista Joseba Irazoki, també immens amb el banjo. A Ámenme, soy un liberal, va convidar el músic de Barcelona Hans Laguna a acompanyar-lo amb l'acústica per fer una versió més expansiva de la versió de Phil Ochs. La lectura de Vegas no és tan àcida com l'original del cantautor nord-americà. Ochs deixava al descobert les misèries morals de l'esquerra nord-americana, mentre que Vegas evita l'autocrítica per fer un retrat del que, segons ell, representa el polític Albert Rivera. Ara com ara, i en el context espanyol, és possible que els temps demanin més la visió de l'asturià.

Després de La vida manca, un altre tema en què apareixen els desnonaments, el cor va marxar i el concert va entrar en una fase més elèctrica amb Gang bang. Vegas va fer només de cantant, mirant de construir una posada en escena que resulta si més no estranya, com si encara no s'hi trobés prou còmode sense una guitarra a les mans; de fet, sovint donava l'esquena al públic. Tanmateix, el to polític va seguir ben present amb cançons com Actores poco memorables i Cómo haver crac, i en comentaris carregats de sentit de l'humor i crítica, com quan, després que el baixista Luis Rodríguez toqués un fragment de l'himne del PP, va deixar anar que cada cop que ho escoltava li venien ganes de fer aeroports.

“Aquesta cançó parla de l'absència de Déu i de la por al compromís”, va dir per introduir La gran broma final, el títol amb què va acabar el concert abans d'uns bisos que van començar amb Luz de agosto en Gijón. Vinu, cantares y amor i una vibrantEl hombre que casi conocio a Michi Panero van tancar una nit intensa que Vegas va acomiadar amb un agraïment a la PAH de Barcelona i cridant “Visca la República Catalana!”.