Un mapa treu de l'oblit mig miler de dones compositores

BarcelonaLaura Netzel (1839-1927) va ser una compositora d’origen finès que al llarg de 40 anys va actuar per recollir diners per a hospitals per a dones i infants sense llar. Durant les dècades de 1890 i 1900, va organitzar regularment concerts per als treballadors a Estocolm, la ciutat sueca on va passar pràcticament tota la seva vida. Netzel es va casar i va tenir fills, però excepcionalment això no va acabar amb la seva carrera. Com moltes altres dones, però, mai va guanyar ni tants diners ni va tenir tanta popularitat com els seus col·legues masculins. Netzel, que va firmar algunes de les seves composicions amb el pseudònim de N. Lago, és una de les més de 500 compositores que la musicòloga Sakira Ventura (València, 1993) recull en un mapa interactiu que vol visibilitzar les dones que van crear música a tot el món des del segle IX fins al 2005.

Ventura, que estudia música des dels 9 anys i s’ha especialitzat en flauta travessera, es va començar a documentar sobre les compositores arran del seu treball de fi de carrera, però va ser amb la pandèmia i el confinament que va aprofundir en l’estudi. "Va ser força complicat perquè encara no hi ha gaire bibliografia específica sobre aquest tema (i menys en el nostre idioma), però a poc a poc he pogut estudiar i analitzar el paper de la dona en la música", diu.

Ventura acompanya moltes de les biografies amb una playlist de la plataforma Spotify i explica que el projecte és una iniciativa personal: "En termes econòmics l'única ajuda que he rebut ha sigut mitjançant les donacions que a títol individual m'han fet melòmans o docents que han incorporat el mapa a les seves classes". La musicòloga valora el fet que des que va penjar el mapa han sigut molts els qui li han enviat informació. "Estic molt agraïda perquè he rebut recomanacions gairebé cada dia a través del meu correu electrònic", diu.

En general, als llibres de recerca o a les enciclopèdies hi ha molt de desequilibri: la preponderància és clarament masculina. "El problema de la música és que hem començat a interessar-nos per visibilitzar i posar en valor la figura de la dona molt tard; si ho comparem amb altres disciplines socials i artístiques, falta molt recorregut per assolir la igualtat", explica. Ventura recull vides apassionants com la d'Henriëtte Bosmans (1895-1952), filla de músics, que va crear les seves primeres set composicions quan va fer la majoria d'edat: tres d'elles estaven dedicades a la mare. El pare va morir quan només tenia tres anys i la va criar sola la mare, que es guanyava la vida amb la música, a Amsterdam. Bosmans, que va haver de sobreviure fent concerts clandestins durant el nazisme, va ser força combativa.

El sacrifici de la germana gran de Mozart

"Les dones van tenir moltes més dificultats que els homes. Mentre que ells podien dedicar-se professionalment a la música, elles només podien aspirar a aquest art com un passatemps, és a dir, una activitat d'àmbit domèstic sempre amb familiars i amics com a públic. També es veia com un atractiu per trobar més fàcilment marit", lamenta Ventura. Per dedicar-se a la música, moltes es van haver de rebel·lar contra les famílies i van haver d'utilitzar pseudònims. "S'assumia que una composició d'autoria femenina tenia menys valor que una de masculina, sobretot si es tractava de gèneres grans considerats masculins, com l'òpera o la simfonia", detalla la musicòloga. Els homes no ho tenien tan complicat. Wolfgang Amadeus Mozart és cèlebre a tot el món, però la seva germana gran, Maria Anna Mozart, va ser també una nena prodigi i una gran compositora de la qual desafortunadament no es conserva l'obra. Malgrat el seu èxit, el pare, Leopold Mozart, la va obligar a deixar de compondre quan va fer 18 anys per ajudar a finançar la carrera del germà. En fer-ho, va patir una greu depressió.

Afortunadament, moltes van persistir i van fer carrera malgrat l'oposició dels pares. Va ser el cas de la compositora britànica Ethel Smyth (1858-1944), que no va poder començar a estudiar música fins als 17 anys perquè el seu pare, general d'artilleria, s'hi oposava fermament. Smyth, que va estudiar a Anglaterra i Alemanya, va compondre sis òperes, una missa, nombroses cançons, una simfonia..., però lamentava que sovint la seva obra es marginés perquè era una dona. "Quan es deslliuraran els homes d'aquesta obsessió sexual, tan... fora de lloc en les crítiques d'art? –deia Smyth– Es nota encara més intensament en la música: si una obra és massa llarga és llenguatge discursiu femení, com si els homes fossin sempre breus i anessin directes al gra, per favor!; si és ràpida, és la impaciència femenina, però si és directa, lúdica i forta, són qualitats que «no busquem per regla general en les dones»". Smyth es va implicar molt en el moviment sufragista i va compondre l'himne The march of the women (1911). Va ser criticada per ser dona, però també va rebre elogis, com els del dramaturg George Bernard Shaw: "Va ser la teva música que em va curar per sempre del vell deliri que les dones no podien dur a terme el treball dels homes en l'art i en totes les altres coses...", va escriure el premi Nobel de literatura irlandès.

Ventura destaca altres dones amb carreres fascinants, com la nord-americana Amy Beach (1867-1944), a qui la musicòloga descriu com "la primera dona nord-americana que va tenir èxit com a compositora de música artística a gran escala". El mapa, que no està tancat i va creixent, inclou també altres compositores, com la monja etíop Emahoy Tsegué-Maryam Gèbou (1923); la primera compositora musulmana de l'imperi otomà, Dilhayat Kalfa (1710-1780), i la barcelonina Isabel Güell i López (1872-1927).