Musicals de cambra sobre les vides secretes dels artistes

BarcelonaAndrés Villarrosa es passeja pel Rincón del Artista, el bar del Paral·lel, com si fos al menjador de casa. Vestit amb lluentons i flors a la solapa de l’americana, el cantant melòdic va assenyalant les fotografies d’artistes que en algun moment han passat pel restaurant. Des d’una taula pròxima, dos mossos d’esquadra se’l miren estupefactes mentre escuren els plats de les postres. “ Ustedes que me miran tanto, seguro que saben quién soy, ¿verdad? ”, els acorrala Villarrosa, i els agents assenteixen no gaire convençuts. El seu dubte és sincer i comprensible: han passat més de 20 anys des que el cantant va abraçar l’èxit escènic a la Bodega Bohemia.

Són pocs els que recorden la figura de Villarrosa, però el Teatre Tantarantana hi vol posar remei. Per això la sala es converteix fins al 30 de desembre en l’habitació de la nostàlgia de l’artista amb ¿Qué fue de Andrés Villarrosa?, un musical produït per La Bacanal. El personatge d’aquest cantant melòdic caigut en l’oblit, creat i interpretat als anys 90 per Oriol Genís, exerceix de porta d’entrada al cabaret underground que bategava a la ciutat a finals del segle passat. “Aquell món canalla i extrem de Barcelona ja no existeix. Va ser arrasat per la ciutat preolímpica”, explica el dramaturg i director de l’espectacle, Marc Rosich. A l’escenari, Villarrosa recorda l’època acompanyat d’un radiocasset dels anys 80 i revela també què se n’ha fet, d’ell, tots aquests anys. “Va participar en muntatges amb directors com Mario Gas, però mai abans havia tingut un espectacle per a ell sol. Ja era hora”, afirma Rosich. Al seu costat, Villarrosa s’acaricia l’americana amb una mà farcida d’anells i no es pot aguantar un dels secrets que revela a l’escenari. “La roba me la faig tota jo -diu-. M’obsessiona la costura i m’agrada posar-me lluentons als pantalons perquè brilli la bragueta”.

Whitman, Lorca i el desig ocult

Mentre Andrés Villarrosa canta temes de Luis Lucena al Tantarantana, Walt Whitman i Federico García Lorca conversen al Maldà. Els responsables de Paquito Forever, Gerard Alonso i Joan Vázquez, canvien de registre per endinsar-se en les ànimes de dos poetes amb molts punts en comú. Amb música d’Alonso i lletres de Vázquez, Ciutat de gespa imagina una trobada que mai va existir a partir de les traces que es troben en les poesies de Lorca i Whitman. En una oda del primer adreçada al segon, “Lorca arremet contra els homosexuals de les ciutats, els deshumanitza, parla de com són de foscos els seus desitjos i celebra la figura de Whitman com a font d’una sexualitat pura”, explica Vázquez. D’aquella relació, l’artista va imaginar “com Whitman, a través dels seus poemes, li havia parlat a Lorca en algun moment” malgrat que l’un i l’altre provenen de segles diferents.

Ciutat de gespa no només fa realitat aquella trobada sinó que, a partir de la unió dels dos poetes, explora els orígens de la inspiració i dels desitjos més profunds. El musical, que es representa al Maldà fins al 13 de gener, retrata els dos homes en el moment més important de les seves vides: Lorca arriba a Nova York per impartir una conferència a la Universitat de Colúmbia, i Whitman, en canvi, topa amb una pregunta que fa trontollar la seva existència. “Són dos poetes, dos segles i una sola ànima. L’un és el llegat de l’altre i a la inversa”, afirma Vázquez.

Les propostes del Maldà i el Tantarantana competeixen contra l’extens ventall de musicals que aquests dies omplen les cartelleres. Ciutat de gespa i ¿Qué fue de Andrés Villarrosa? són propostes que reivindiquen el gènere des del petit format. I no estan soles. Al Teatre Gaudí, Les dones de Frank recorda la vida de Frank Sinatra i, de retruc, la pròpia adolescència. El muntatge està dirigit per Roser Batalla i serà fins al 27 de gener a la sala, on a més es pot veure el musical de terror Carrie. També es pot passar por a l’Almeria Teatre, on Víctor Álvaro dirigeix el musical Poe, el cabaret macabre, creat per Joan Lluís Bozzo. L’obra escenifica alguns dels contes de l’escriptor amb música d’Òscar Roig.

A l’Eixample Teatre, els directors de Sugar s’atreveixen ara amb la versió musical de la comèdia de Hitchcock Los 39 escalones, en un espectacle protagonitzat per Xavi Duch, Marta Tomasa, Javier Arroyo i Laura Olivella. I, per als més petits, el Sant Andreu Teatre (SAT!) acull Sihir i la nit de Reis, de la companyia Lazzigags. La proposta, amb música de Marc Sambola, parla de la il·lusió que desperten els Reis d’Orient any rere any i es pot veure fins al 4 de gener.