Youssou N'Dour, el griot que fa ballar

BarcelonaAl principi va ser el ritme, i probablement de seguida va sorgir la necessitat d’explicar històries cantant. Això és el que a l’Àfrica Occidental fa segles que fan els griots, els dipositaris de la tradició oral. Com els trobadors i els joglars occitans, al segle XIII els griots de l’Imperi de Mali eren figures fonamentals en tota mena de cerimònies, i a més a més actuaven com a mediadors en conflictes. Cognoms com Diabaté, Sissoko, Galissa i Kouyaté estan associats a aquesta tradició, i l’ofici, de transmissió familiar, ha arribat fins al present adaptat a noves realitats però preservant la voluntat d’explicar històries des d’un punt vista propi. Això va ser fonamental durant la descolonització de la segona meitat del segle XX, i encara més a partir dels anys 80, quan molts països africans estaven assumint un nou paper geopolític. És en aquest context que el senegalès Youssou N’Dour enregistra el disc Immigrés / Bitim brew el 1984.

Quan l’any 2013 va guanyar el premi Polar, el Nobel de la música, N’Dour va ser glossat “com a griot, no només com a cantant, sinó com a narrador d’històries, poeta, animador i historiador oral”. Tot això ja hi era, en aquell disc, en què, en només quatre cançons, abordava qüestions sociopolítiques com ara la relació de la diàspora senegalesa amb el Senegal i la perpetuació de l’explotació colonial per altres vies dècades després de la independència. La cançó Immigrés / Bitim brew s’adreçava precisament als “compatriotes que són a l’estranger”. Per una banda, sembla una crida al retorn, els diu que el Senegal sempre els rebrà amb els braços oberts. També entén la complexitat de la situació i la legitimitat de cercar una vida millor lluny de casa, però mira de ser conciliador i els demana que no abandonin totalment les seves arrels.

La faula del cocodril

Complement d’Immigrés / Bitim brew, a la cançó Pitche mi fa servir els recursos dels griots per denunciar mitjançant una faula els interessos ocults de l’ajuda occidental a l’Àfrica. A la cançó, Occident és un cocodril que s’ofereix a tenir cura d'una cria d’ocell fins que torni la mare. N’Dour ho explica amb el desplegament rítmic del mbalax, la música popular del Senegal i Gàmbia que ell mateix va contribuir a consolidar amb el grup Étoile de Dakar, confluència d’instruments occidentals i africans, sobretot de percussió, com el sabar i el tama, el tambor parlant.

Nascut a Dakar el 1959, N'Dour té connexions amb la cultura griot a través de la mare, i alhora pertany al muridisme, una influent confraria sufí. Sense abandonar el seu país, s’ha convertit en un dels músics més internacionals gràcies a èxits com 7 seconds, la cançó amb Neneh Cherry. Paral·lelament a la música, ha tingut càrrecs polítics, com ara ministre de Turisme i Cultura del Senegal (2012-2013).

Oumou Sangaré, la diva de Wassoulou

La cantant maliana Oumou Sangaré (Bamako, 1968) té un paper fonamental en la introducció del punt de vista femení en el pop africà. Per exemple, ha contribuït a situar dins les narratives postcolonials la denúncia de la poligàmia, el matrimoni infantil i les injustícies socioeconòmiques que s’acarnissen amb les dones. Són temàtiques que ja formaven part del disc Moussolou (1990), a cançons com Diya Gneba, i que, de fet, són habituals en tota la seva obra, una trajectòria majestuosa, com va demostrar el 2022 a Timbuktu, un magnífic manifest musical contra guerres, abusos i injustícies que amenacen el futur de l’Àfrica Occidental.

Toumani Diabaté, el virtuós de la kora

Toumani Diabaté (Bamako, 1965) és un dels grans representants de la tradició instrumental del griot i de la seva adaptació al present. Virtuós de la kora, de les 21 cordes de la qual n’extreu màgia, Diabaté és fill d’un altre korista imprescindible, Sidiki Diabaté. La seva carrera discogràfica internacional va començar amb l'enlluernador Kaira, de 1987, i l’any següent va compartir amb el grup espanyol Ketama el disc Songhai, una de les associacions artístiques més estimulants de l’època, fusió ben viva de flamenc, música maliana i ecos àrabs. Un altre moment especial de Diabaté va ser el disc In the heart of the moon, amb el guitarrista malià Ali Farka Touré.

Dossier Trobadors de l'era pop

Següent

Violeta Parra i Silvio Rodríguez: del folklore més subterrani a la troba polititzada

Anterior

Bob Dylan, Mr. Thunder Revue

Vés a l’ÍNDEX