Yoko Ono, entre Orient i Occident

BarcelonaLa identitat japonesa de Yoko Ono ha influenciat la seva manera d’entendre el món des d’Occident i el seu enfocament en la pau i l'activisme social. La història del Japó, especialment en el context de la Segona Guerra Mundial i la recerca posterior de la pau, va modelar moltes de les seves obres i el seu activisme pacifista al costat de qui va ser un dels seus marits, John Lennon. Ella mateixa reconeix que la seva primera obra artística va sorgir arran de la fugida de la seva família quan van marxar de Tòquio el 9 de març del 1945 per anar al camp, fugint de les bombes que queien damunt de la ciutat, amagats en un búnquer. L’única cosa que podia evadir-la d’aquella realitat va ser la imaginació i desitjar amb totes les seves forces tot el que havien tingut i no tenien per sobreviure en uns moments molt difícils de guerra i fam.

L’obra d’Ono integra múltiples aspectes de la cultura i la filosofia orientals. Cal reconèixer la seva capacitat per fusionar l’herència japonesa i els corrents artístics occidentals contemporanis. Així, doncs, la petjada del zen i del budisme es reflecteixen en les nocions de vacuïtat, en l’enfocament en "l’aquí i l’ara", en la simplicitat i en l’exigència de contemplació que demanen moltes de les seves obres. La seva estètica minimalista també és hereva d’Orient, caracteritzada per l'ús de pocs elements, de línies netes, d’espais buits, de la cal·ligrafia tradicional i de la poesia haiku. Tot això ha estructurat les seves accions i els conceptes en les seves peces. Ono també ha incorporat en les seves obres materials i tècniques que són comunes en l'art oriental, com el paper washi, la ceràmica o el tintat.

Per aquests motius, en el tema Yoko Ono’s suite que estrenarem al Sónar no hi podien faltar referències a l’empremta japonesa i, per això, vaig seleccionar dos temes de tradició nipona, una cançó molt popular que parla dels poders de la flor del cirerer Sakura, sakura (que va inspirar també Rosalía) i una cançó de bressol que narra la bella aparició de la lluna al firmament titulada Tsuki ga deta deta, una peça d’admiració a la naturalesa que es balla en danses típiques. Aquestes cançons solen interpretar-se acompanyades d’instruments de corda com el koto, de vent com el sakuhachi i de percussió com el taiko. Aquests instruments també els utilitzem a Yoko Ono’s suite.

La cançó popular, arreu del món, és un exemple de com les tradicions orals i musicals es mantenen vives a través de la participació comunitària, i nosaltres hem compost aquesta peça de manera comunitària, de manera col·lectiva –som cinc els membres d’Ekho en aquesta ocasió– fent-ne unes adaptacions. Aquestes peces potencien la connexió amb la natura i el respecte per la bellesa del present i representen valors profundament arrelats en la cultura japonesa. Sense anar més lluny, la flor del cirerer no només expressa la fertilitat, també simbolitza la vida i la mort, la bellesa i la violència, els seus brots prometen una nova vida i li donen un sentit de vitalitat i dinamisme, a la vegada que ens recorden la fugacitat de la vida. Vitalitat, dinamisme i fugacitat de la vida són conceptes que estan molt presents en les obres de Yoko Ono i també en la Yoko Ono’s suite.

Magda Polo Pujadas

Catedràtica de la Universitat de Barcelona