Concert

Xou exuberant i enlluernador dels Post Modern Juke Box

La banda de versions nord-americana estrena el seu espectacle a l'Auditori gironí, en el marc del festival Temporada Alta

Scott Bradlee’s Post Modern Jukebox

  • Festival Temporada Alta
  • Auditori de Girona, 20 d'octubre del 2024

Tarda de música i festa a l’Auditori de Girona de la mà dels Scott Bradlee’s Post Modern Jukebox, la cèlebre banda nord-americana que fa versions de temes pop actuals a l’estil dels gèneres clàssics dels anys vint del segle XX. El grup, que celebra deu anys de trajectòria cantant per a milions d’espectadors de tot el món, estrenava a Catalunya l’espectacle de la seva gira d’aniversari en el marc del festival Temporada Alta –dos dies més tard, el 22 d’octubre, actuarà a la sala Paral·lel 62 de Barcelona–. Sobre l'escenari, Post Modern Jukebox aposten per un espectacle exuberant i enlluernador de dues hores de cançons interpretades a tota marxa amb arranjaments molt ben fets que imiten els ritmes i les harmonies del jazz, el swing, el doo woop i el blues

Cargando
No hay anuncios

Certament, la posada en escena és una americanada total, com es diu popularment, amb moltíssims focus, lluentons, canvis constants de vestuari, guants de seda, plomalls, coreografies carrinclones i el públic picant de mans cada dos per tres. Encara que una mica fals i artificiós, tot plegat transporta l'audiència a l’imaginari d’un programa de televisió dels Estats Units, un xou de Las Vegas o una festa musical de Hollywood. Però ja és la gràcia: aquesta ambientació forma part de la proposta i funciona de totes totes.

I funciona, sobretot, perquè darrere d’aquesta parafernàlia de llums i brillants hi ha un grup de músics i cantants esplèndids i amb moltíssima experiència. La banda instrumental –guitarra, piano, contrabaix, bateria i vents– sona com un rellotge, clau per donar una base sòlida als arranjaments, i ofereix unes rondes de solos de força nivell. També amenitzava la festa, en to de comèdia, Dario Nataerilli, ballarí de claqué amb un paper entre l’elegància de Fred Astaire i la broma de l’slapstick.

Cargando
No hay anuncios

Per sobre de tot, portaven el pes de l’espectacle les quatre veus solistes, realment impressionants. Van brillar les tres solistes femenines: Tawanda Suessbrich-Joaquim, amb una veu fonda i vibrant, a l’estil de Sarah Vaughan; Tatum Langely, que va oferir, per exemple, una excel·lent versió lírica de Die for you de The Weeknd; i Sara Loera, extremadament seductora en la seva interpretació del Bad guy de Billie Eilish. I una menció especial a Rogelio Douglas Jr., solista i mestre de cerimònies, amb un broll de veu impressionant, capaç de fer filigranes amb salts i ornaments, un timbre molt bonic, un punt trencat, vellutat i gens estrident, que va enlluernar el públic en totes les seves intervencions, sobretot amb una versió de Radioheadextraordinari, amb beat box inclòs.