Vicco: "No m'esperava per res del món que 'Nochentera' ho rebentés tant"

BarcelonaLa cantant i productora musical Victòria Riba Muns (Tiana, 1995), coneguda artísticament com a Vicco, no s'ha deixat enlluernar per la popularitat de Nochentera, la cançó amb què va participar al Benidorm Fest 2023. Gairebé d'un dia per l'altre, Vicco va passar de ser una cantant pràcticament anònima a acumular més d'un milió i mig d'oients a Spotify. Però ja feia temps que picava pedra en el sector musical. Ara, un any després de conèixer la fama, publica el disc Noctalgia (Sony, 2024). I aquest divendres 10 de maig el presenta a La 2 de l'Apolo de Barcelona dins el Guitar BCN.

No deu ser fàcil compondre noves cançons després de l'èxit aclaparador de Nochentera, oi?

— En realitat, aquest disc el vaig compondre entre el 2021 i el 2022. Fins llavors havia tret algunes cançons soltes, però no acabava de trobar del tot el meu so. El 2021 vaig viure una ruptura i me'n vaig anar a viure a Madrid. I allà finalment vaig començar a fer cançons que sentia que em definien, tant estèticament com sonorament.

Per tant, ¿vas crear Noctalgia abans de participar al Benidorm Fest?

— Sí! Justament mentre componia el disc em va arribar la proposta del Benidorm Fest. No soc gaire fan dels programes, em feia una mica de respecte participar-hi, però vaig pensar: "Som-hi, hem vingut a jugar. Potser el meu projecte agradarà ni que sigui a dues persones". Si m'hi vaig presentar és perquè tenia un àlbum al darrere, perquè tenia els següents passos de la meva carrera traçats. Si no, no ho hauria fet.

El títol del disc juga amb la paraula nit, i la majoria de cançons tenen un ambient nocturn.

— La nit és un moment de reflexió i nostàlgia. És quan connecto més amb mi mateixa. M'estiro al llit, penso què vull fer en el futur, recordo dies feliços del passat. I també és quan estic més inspirada. Pràcticament tot el disc està escrit durant la nit.

De nit, quan sortim de festa, és com si es parés el temps i tot pogués passar. "Aquesta nit em sento immortal", cantes a Todo me da igual.

— Sí, la nit també és quan ens evadim dels problemes, quan sortim amb els amics i ens distraiem. M'agraden les dues cares de la nit.

Als anys 80 encara no havies nascut, però la teva música beu molt d'aquella època, oi?

— Sí, tinc molta cultura musical gràcies als meus pares. Vaig créixer amb els Beatles, Supertramp, Rolling Stones... Però també amb música dels 80. Quan vaig començar a cantar, amb onze anys, versionava dives del pop com Whitney Houston, Mariah Carey, Christina Aguilera... Sobretot Houston i Carey, van ser les meves professores.

I Britney Spears? Li dediques Como Britney, en què cites la seva cançó Toxic.

— La Britney va ser un dels meus grans referents durant l'adolescència. La seva carrera em sembla molt inspiradora. Como Britney és el tema més fosc del disc, parla del rancor i el despit que sents cap a una persona que no et fa cas. Una relació així et deixa desgastat, enverinat, intoxicat.

T'hauria agradat viure als 80? O simplement t'agrada romantitzar-los?

— M'hauria encantat! Però sí, tens raó, el passat sempre el pintem més bonic del que va ser. Als 80 també hi havia molta foscor, molta droga, molts problemes polítics... Suposo que la gent que va viure en aquella època no la recorda tan bonica. Però hi havia festes molt guais, i la vestimenta era molt xula. I l'amor es vivia diferent. Ara, amb les xarxes socials i els Tinders, ha canviat una mica. Abans tot era més real, trobo.

Què és el que t'atrau de la música d'aquella època?

— Els sintetitzadors. I la idea de ballar les penes i les desgràcies. Hi ha moltes cançons dels 80 que expliquen històries tristes, però amb una tonalitat major, un tempo elevat i una producció que transmet bona vibra. És una mica el que vaig voler fer en aquest disc: parlar d'una ruptura des d'un punt de vista festiu.

La cançó Misiles parla de dues persones que han partit peres, però té un punt disco-funk que la fa ballable.

— Exacte! O Todo me da igual, que té un beat molt animat.

¿Després de Nochentera sents la pressió d'haver de compondre més hits?

— L'any passat sí que sentia molta pressió. Em va venir tot de nou, no m'esperava per res del món que Nochentera ho rebentés tant. Vaig sentir una mica de pànic. Pensava: "¿I si la gent espera que totes les meves cançons siguin com Nochentera?" El que va passar amb aquesta cançó és excepcional, passa molt poques vegades. I és incontrolable. Si fas una cançó rodona i enganxosa, tens més probabilitats que funcioni, esclar. Però sempre hi ha un factor de sort, d'estar en el moment i el lloc indicats. A més, no cal que totes les cançons siguin hits. Si ho són, benvinguts siguin. Si no, no passa res.

Què ha de tenir una cançó perquè sigui enganxosa?

— El més important és la melodia. De fet, quan componc el primer que faig és sempre la melodia. A vegades, per buscar una melodia, m'invento paraules en anglès, xampurrejo un idioma inventat. Soc bastant anàrquica component, però tinc un petit truc: componc poques estrofes, fins a arribar a la tornada, i no ho gravo ni ho apunto enlloc. Si l'endemà me'n recordo, vol dir que és una melodia enganxosa. M'agrada treballar en petites tornades, com diu el Bad Bunny.

Algunes cançons del disc tenen una sonoritat pop molt nítida, semblant a l'últim àlbum de Shakira.

— Buscàvem un pop atmosfèric i emocional. Els sintetitzadors et donen aquesta sensació d'estar flotant, un aire molt vibing. I algunes cançons, com Sorteo i Lila, tenen un toc indie que m'agrada molt.

A la cançó tequiero col·labores amb Abraham Mateo. Ja el coneixies personalment?

— No! Mira, aquesta cançó a mi em feia molta mandra, ja la tenia molt ratllada. La trobava massa rosa, com un xiclet. Però recordo que a la meva mare li encantava. La meva mare és com la meva A&R, que a les discogràfiques són les persones que et diuen quines cançons poden funcionar i quines no. Sempre que la meva mare ha dit "aquesta cançó ho petarà" ho ha encertat. I com que a ella li agradava tant, la vaig mantenir al disc. I llavors se'ns va acudir que podria encaixar amb l'Abraham, que també està fent música vuitantera. Es va enamorar de la cançó i s'hi va apuntar de seguida.

Has produït el disc juntament amb la teva germana, Andrea Riba. L'afició per la música us ve de petites?

— Sí, teníem un grup de música. Érem nosaltres dues, la nostra altra germana i dos amics. El nom del grup era Carpanta, com el personatge de còmic. Ens dèiem així per la cançó Llença't de Lax'n'Busto. Al principi de la cançó sonen aquelles paraules que ningú sap ben bé què volen dir. Em sembla que en realitat diuen "la banda", però nosaltres enteníem "carpanta". Ens va semblar un bon nom. Tocàvem versions de Red Hot Chili Peppers, Sopa de Cabra, Lax'n'Busto, Els Pets...

El novembre del 2023 vas participar a La Marató de 3Cat amb una versió en català de Nochentera amb Siderland. T'has plantejat cantar més sovint en català?

— Sí! Amb la família parlo sempre en català. I amb alguns amics també. No sé per què, quan componc m'expresso millor en castellà. Però tinc pendent provar de fer alguna cançó en català. Hi ha molts músics d'aquí amb qui m'agradaria col·laborar: Mushkaa, The Tyets, Figa Flawas, Julieta... M'encanta aquesta nova onada d'artistes joves que fan música urbana. Cantar en català serà un repte, perquè és un canvi de xip heavy. Però tinc ganes de provar-ho.