Richard Wagner: ecologista, pacifista i anticapitalista

BarcelonaRichard Wagner (1813-1883) no és només un dels grans compositors del segle XIX, sinó també una figura cabdal per entendre la història contemporània. Aquesta és la tesi principal d'Alex Ross, crític musical del New Yorker, a l'assaig Wagnerismo: arte y política a la sombra de la música (Seix Barral, 2020), en què repassa exhaustivament la influència de Wagner en la música, la literatura, les arts escèniques, la filosofia, la política i un llarg etcètera. “Fins i tot en l’ecologisme, el pacifisme i l’anticapitalisme”, diu Joan Oller, director general del Palau de la Música. “És un personatge que no te l’acabes”, afegeix Josep Pons, el director musical del Gran Teatre del Liceu.

Després de devorar Ross, van tenir la idea d’organitzar un concert conjunt a partir d’alguns capítols del llibre. “No es tracta només d’interpretar música de Wagner, sinó de mostrar la importància del wagnerisme”, diu Oller. En aquest concert, que es farà el dijous 13 de juliol al Palau de la Música i forma part de la programació del Festival Grec, l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i el baríton Michael Volle interpretaran fragments d’òperes com Tristany i Isolda, La valquíria i Parsifal, i, entre peça i peça, l’actor Pere Arquillué farà una lectura dramatitzada de textos de Ross que aprofundeixen en la figura del compositor.

El concert començarà amb la Marxa fúnebre de Sigfrid d’El capvespre dels déus, que es complementarà amb el capítol en què Ross narra la mort de Wagner a Venècia. La segona part del concert estarà dedicada a la modernitat del compositor, fent referència a Nietzsche, que deia que “per ser modern cal ser wagnerià”. També hi haurà textos sobre la hitlerització de Wagner i el caràcter cinematogràfic de les seves òperes. “Si Wagner hagués viscut més anys, ¿hauria escrit música de pel·lícules?”, es pregunta Oller.

No hi faltarà el Preludi de Parsifal, que es va interpretar per primer cop fora de Bayreuth al Gran Teatre del Liceu. La relació entre Wagner i Catalunya, a la qual Ross dedica un capítol, coincideix amb l’Any Domènech i Montaner, un arquitecte que va ser un wagnerià declarat. “Ens agradaria que vinguessin persones encuriosides per la figura del compositor, encara que no el coneguin gaire”, diu Oller, que recorda que dins el Festival Grec també es podrà assistir a un concert de l’Orfeó Català sota la direcció escènica de Marina Mascarell justament en un espai emblemàtic de Domènech: l'antic Hospital de Sant Pau.