“O vos” Oltra!!!! (a L'Auditori)

Sovint insisteixo en recordar que aquest país practica un esport nacional anomenat autoodi, que se’ns menja per dins. I això inclou el menyspreu per compositores i compositors que haurien de merèixer el nostre interès. Aquest seria el cas de Manuel Oltra, mort el 2015 i nascut ara fa cent anys a València. Un centenari que hauria de ser molt més tingut en compte a les programacions nostrades.

Per sort, l’Ensemble O Vos Omnes ha estat un excel·lent ambaixador de l’obra oltriana amb un concert tan suggeridor com original, i resolt amb l’excel·lència marca de la casa. La disposició no podia ser més insòlita: fileres de cadires dalt de l’escenari de la sala Pau Casals de L’Auditori i amb els vint-i-un membres del conjunt vocal d’esquena a la platea. Oficiava el mestre Xavier Pastrana, de gest segur, precís i concís davant de vint-i-un cantaires d’afinació impecable i amb ganes de passar-s’ho bé i de fer-ho passar bé. I a fe que es va aconseguir, amb un programa a cappella que anava de Verdaguer a Pere Quart, passant per Salvat-Papasseit i García Lorca.

El repertori, ben escollit, culminava amb el Bestiari que Oltra va concebre a partir dels petits grans poemes de Joan Oliver (Pere Quart). Peces breus, simpàtiques, desimboltes, amb hàbils usos de les onomatopeies, juxtaposicions rítmiques, passatges canònics, recursos humorístics i hàbils textures harmòniques.

Aquest va ser el plat fort de la vetllada, sense oblidar les referències andaluses inherents als cicles dedicats a Federico García Lorca (Tres andaluzas, Romance i Tres canciones de amor) amb puntuals i brillants intervencions individuals de membres del cor.

L’aforament no estava complet i es va trobar a faltar molta gent del món musical de casa nostra, començant per representants de L’Auditori, a més d’altres programadors, crítics i cronistes: hi ha qui es pensa que, un cop acabades les temporades regulars d’orquestres i equipaments diversos, ara toca anar als solàriums de torn per lluir morenor als festivals estiuencs de sempre. Mal assumpte, sobretot tractant-se d’un concert que reivindicava amb discreció i excel·lència l’obra d’un dels millors compositors del segle XX de casa nostra. Fins quan, tanta negligència?