Música

"Estem vius de miracle": el Taller de Músics culmina el 45è aniversari

Lluís Cabrera participa en un acte al paranimf de la Universitat de Barcelona en què es recorda Morente i se celebra Rosalía

Lluís Cabrera, fundador del Taller de Músics, al paranimf de la Universitat de Barcelona.
4 min

BarcelonaNomés ha faltat que algú digués: "Lluís, t'estimem, però ets un corcó". Matí de gala al paranimf de la Universitat de Barcelona (UB) per culminar el 45è aniversari del Taller de Músics. L'home del dia, aquest divendres, és Lluís Cabrera, fundador d'un projecte imprescindible per entendre tantes coses sobre la música catalana. Van desfilant els representants institucionals. El vicerector Agustí Alcoberro dona la benvinguda als presents i aprofita per recordar que l'any vinent serà el 575è aniversari de la UB. Però no ens despistem, sembla que pensa, i de seguida posa el focus en el protagonista del dia. Alcoberro és el primer que esmenta la frase "estem vius de miracle", una cita d'Enrique Morente que ha esdevingut una mena de lema de la celebració i fins i tot apareix estampada en les bosses de tela que regalen als assistents. "Deia Luter que Déu ajuda els que s'ajuden a si mateixos, com el Taller de Músics", sentencia el vicerector.

Cabrera (Arbuniel, Jaén, 1954) només tenia setze anys quan va fundar la penya Enrique Morente al barri de Verdum, a Nou Barris. Així d'afinat tenia el nas, que d'adolescent ja intuïa que el geni de Granada protagonitzaria la revolució permanent del flamenc. Amb 25 anys, Cabrera va fundar el Taller de Músics, escola i planter d'infinitat d'artistes, i pal de paller fundacional d'una manera de fer que ha esdevingut un tret essencial de la música catalana: la hibridació estilística que també han seguit altres escoles com l'Esmuc. Artistes com Sílvia Pérez Cruz i Rosalía no serien el que són sense aquest context formatiu covat a Barcelona i que fa que sigui natural que col·laborin amb músics com Joan Albert Amargós o Bernat Vivancos. I músics de fora identifiquen com a escola catalana una música que aplega jazz, flamenc, cançó d'autor i cant coral. Això també és mèrit del Taller de Músics.

Tenaç de mena, Cabrera se les ha vist amb tota mena de polítics i gestors culturals, i a cap no ha deixat indiferent. El director de l'Institut d'Empreses Culturals (ICEC), Edgar Garcia, ha recordat precisament "la tenacitat, la capacitat reivindicativa i el pensament crític constant" de Cabrera. Entre línies es podia llegir: "estimat corcó". El fundador del Taller de Músics ha bregat, brega i bregarà defensant els seus interessos. No el voldries a l'altra banda de la taula en una negociació. Prou que ho sap Jordi Martí, avui secretari d'estat de Cultura en el ministeri espanyol d'Ernest Urtasun, però durant molts anys lligat a la política municipal de Barcelona. Martí ha lloat Cabrera amb el mateix somriure amb què ha recordat topades bíbliques, com Xavier Marcé, el regidor de Cultura i Indústries Creatives, que amb el mateix somriure potser estava recordant alguna marató argumentativa etzibada pel fundador del Taller de Músics.

Després del parlament del vicerector Alcoberro, Lluís Cabrera s'ha posat darrere el faristol per agrair la feina de les "236 persones que treballen en el projecte del Taller de Músics, de l'aula als escenaris", i ha llegit una mena de glosa que comença amb la frase "Estem vius de miracle". "Ens parla de la resiliència davant la incertesa, del coratge que cal per somiar, fins i tot quan el camí semblava desdibuixar-se. És un ressò de la vida artística que batega en cada nota, un homenatge a l'esperit creatiu que Enrique Morente encarnava i que nosaltres hem adoptat com a divisa", ha dit. Sempre amb una rèplica per tocar de peus a terra, Cabrera, que es va formar en la passió i el caos, va aprendre a gestionar l'ordre, perquè les coses no tiren endavant sense arremangar-se. "A vegades la dissidència és una inoperància. A vegades la irreverència està en consonància amb la irrellevància", ha deixat anar com a aforismes segurament adreçats a algú, qui sap si al mateix Lluís Cabrera.

Diego Gómez Sánchez, Paula Domínguez i Marc López al paranimf de la Universitat de Barcelona.

Rosalía i Enrique Morente

L'acte a la UB ha continuat amb la conferència Recordant Morente i celebrant Rosalía, a càrrec de Daniel Gómez Sánchez, doctor en musicologia per la Universitat Complutense de Madrid i autor de la tesi doctoral Rosalía: intercanvi cultural entre la cantant-compositora i el seu entorn formatiu. La cantant Paula Domínguez i el guitarrista Marc López han acompanyat Gómez, que al llarg de més d'una hora ha sintetitzat alguns dels aspectes més interessants de la tesi. Per exemple, la importància de "la centralitat de la veu" en l'obra de Rosalía, "el domini de les dinàmiques", "el magnetisme escènic" i "la llibertat i la cerca de la felicitat", tant en el cas de Rosalía com en el d'Enrique Morente, "dos artistes que van decidir ser lliures i ser feliços fent el que volen".

Gómez Sánchez també ha recordat la influència que ha rebut Rosalía de mestres com Chiqui de la Línea, artistes com Sílvia Pérez Cruz i Estrella Morente i periodistes com Luis Troquel. De Chiqui de la Línea, "una enciclopèdia del cant", li ve la formació i el coneixement dels cants antics, el rigor en l'afinació i el compàs. De Sílvia Pérez Cruz, la tècnica. "Em va explicar la Sílvia que Rosalía li havia dit que havia après a cantar fluixet imitant-la —diu Gómez Sánchez—. De fet, Sílvia Pérez Cruz ha creat una escola de tècnica vocal de la qual beuen moltes artistes catalanes". D'Estrella Morente, com del seu pare, recull la manera de fer els melismes descendents típica de Granada. De Luis Troquel, que ja va ser fonamental per a Sílvia Pérez Cruz, Rosalía ha assimilat consells de tota mena...

La lliçó magistral també ha recordat que "Rosalía no va haver de marxar fora a formar-se, perquè s'ha pogut formar a Barcelona, i molt bé, al Taller de Músics i a l'Esmuc". I ha afegit un agraïment especial a Lluís Cabrera per "ser inspiració i crear un camí nou, una ruta inexplorada que permet que altres persones trobin un camí". Murri de mena, Cabrera no ha pogut estar-se de cridar Gómez Sánchez perquè fes via i no allargués la conferència. Geni, figura i corcó. Amb respecte i admiració.

stats