Vicent Fibla: “Un festival no pot ser només d’homes blancs de 40 anys”

REW

<<

Quan tenia 16 anys, els seus pares van obrir un bar a Sant Carles de la Ràpita. I ell va insistir a muntar una cabina de DJ sota l’escala. “Dos plats i una taula de mescles. Allà vaig començar a punxar música electrònica. Soc autodidacte”, es reivindica Vicent Fibla. Les inquietuds artístiques el van portar a la Facultat de Belles Arts. “En aquella època no es podien canalitzar cap a un altre lloc. Al departament de pintura era on anàvem a parar els interessats en la videoinstal·lació, la performance...”

PLAY

>

A més de dedicar-se a la gestió cultural (els últims tres anys i mig com a director del Centre d’Art Lo Pati), sempre ha tingut un peu a la música, com a Fibla i amb el segell Spa.rk. “Vaig col·laborar molts anys amb The Congosound i vaig fer tres discos d’electrònica com a Fibla. Ho vaig aturar el 2012, però preveig que reapareixerà”. Aquell any naixia l’Eufònic, un festival que ha anat guanyant múscul. “És únic per la seva relació amb el paisatge de les Terres de l’Ebre i per la seva dispersió per un territori”.

FF

>>

L’Eufònic 2017, que se celebrarà del 31 d’agost al 3 de setembre, porta com a subtítol un eloqüent Excepcional Arts. “No és tracta només de música, també d’arts relacionades amb la tecnologia. I dels discursos dels artistes: Anímic, Farai, Lidia Damunt, Marina Herlop... Sense proposar-nos-ho, la presència femenina és destacada: 15 de 31 actuacions. Busquem propostes interessants, és igual qui les fa o d’on venen. Un festival no pot ser només d’homes blancs de 40 anys”, remarca.