La veu prodigiosa de Freddie de Tommaso inaugura el Festival de Peralada
El concert del jove tenor anglo-italià va tenir lloc a l’església del Carme, que acollirà les actuacions líriques d’aquest estiu
PeraladaFreddie de Tommaso va inaugurar ahir la 37a edició del Festival de Peralada, una edició que enguany no compta amb grans espectacles, ja que l’escenari principal està de reformes. Així, el concert del jove tenor anglo-italià va tenir lloc a l’església del Carme, indret que durant vuit dies acollirà les actuacions líriques d’aquest estiu.
De Tommaso, que a l’abril va tancar el Festival de Pasqua al mateix escenari, va oferir divendres un recital verdià on va mostrar una veu prodigiosa, d’una potència aclaparadora. El seu és un cantar visceral, a l’antiga, amb clares referències a tenors com Mario del Monaco o Carlo Bergonzi, entregat, de gran projecció, vellutat, brillant i heroic. I malgrat tot, no va aconseguir emocionar.
Malgrat que aquesta temporada ha debutat a la Scala de Milà i la que ve s’estrenarà als millors teatres europeus, li manca experiència en fraseig, canvis de dinàmica, legatos, fiatos i altres aspectes tècnics i expressius que cal treballar a fons.
A més a més, li va jugar en contra la seva acompanyant al piano, Audrey Saint-Gil, que més que posar-se al seu servei anava sempre pel davant, amb una rapidesa i energia decibèlica que, malgrat la potència sonora del cantant, va tapar la musicalitat de les peces, i més en un lloc com l’església, on la reverberació era important.
Amb tot, el repertori verdià li escau com l'anell al dit. La seva veu robusta, plena, amb greus impactants i aguts bonics –a vegades un pèl forçats–, va aconseguir despertar l’interès en àries com la d’Il Trovatore –"Ah! Sì, ben mio"–, o a "Quando le sere al placido" de Luisa Miller, amb què va tancar la primera part. La segona va anar pels mateixos viaranys de potència per concloure amb un “Ma se m'è forza perderti” d’Un ballo in maschera líric i musical. Als bisos, va trobar l’aplaudiment incondicional del públic amb “E lucevan le stelle” de Tosca, de Puccini, i una cançó napolitana.
Aquest hivern el veurem per partida triple al Liceu en un recital amb Lise Davidsen, amb qui comparteix potència de veu però no musicalitat, i com a protagonista a Un ballo in maschera i a Adriana Lecouvreur. Esperem que, amb els anys, De Tommaso vagi corregint aquests errors. Si ho fa, podria esdevenir un dels més grans tenors dels pròxims anys.
En acabar el concert, la presidenta del Festival, Isabel Suqué, va entregar la Medalla d’Honor al Gran Teatre del Liceu, feliç col·laborador del certamen empordanès des de la primera edició.
