Crítica de música

Veritat a l'antiga

El Verità Baroque Ensemble dona una nova alegria al cicle de Música Antiga de L'Auditori

Verità Baroque Ensemble

  • L'Auditori, Sala Alicia de Larrocha
  • 24 de gener del 2024

El cicle Antiga de L’Auditori ens està regalant moltes alegries, i el concert de dimecres a la tarda hi contribueix sobremanera. Per cert, ¿no seria el moment de començar a revisar aquests horaris pandèmics, especialment en vetllades com la que comentem, i que va ser de durada més aviat curta? Un concert així a les set de la tarda és francament un despropòsit.

Cargando
No hay anuncios

Comptava, i molt, el programa, en connivència amb l’Associació Joan Manén, que tant fa per la música de casa nostra. I el cert és que, a excepció de Johann Sebastian Bach, la resta de compositors eren nostrats, alguns traspassats recentment (Jordi Cervelló) i d’altres ben vius, ben presents i actius, com és el cas de Mariona Vila i de Marc Migó.

Obria foc la Trio sonata núm. 2 en re menor dels germans Joan i Josep Pla, a càrrec dels membres del Verità Baroque Ensemble. D’entrada, la tasca del conjunt al servei de l’obra dels músics de Balaguer va demostrar un treball seriós d’exploració i d’estudi de les dinàmiques expressives a l’hora de treure un so amarat de color i de rigor filològic.

Cargando
No hay anuncios

El mateix plantejament que va servir a la perfecció el Quintet núm. 2 en fa major de l’olotí Antoni Soler, amb notable presència del clavicèmbal (esplèndid Alexander von Heißen) en una peça clarament galant i abans del barroc germànic de Johann Sebastian i del seu cinquè i penúltim Concert de Brandenburg.

El conjunt instrumental va saber emmotllar-se igualment a les composicions d’autors contemporanis: els citats Cervelló, Vila i Migó. Tots tres, en clars homenatges al barroc tardà, començant per A Bach, de Cervelló, per a quartet de corda. La flauta tocada per Taya König-Tarasevich va tornar a estar present al Concerto frosso núm. 1 'The seance', de Marc Migó.

Cargando
No hay anuncios

Potser la peça més interessant de totes i que confirma la bona salut del diàleg entre els llenguatges musicals dels segles XVIII i XXI va ser Furit lamentum, de Mariona Vila, una obra basada en la Sonata núm. 88, d’Antoni Soler, original per a clavicèmbal. Una composició que el mateix conjunt instrumental va estrenar l’any passat i que ara ha demostrat tenir molt rodada i ben greixada.