Triquell debuta a tot drap davant d’un públic eufòric
El jove músic ha presentat al Festival Strenes de Girona els tretze temes del seu primer disc, 'Entre fluids'
Triquell
- Festival Strenes
- Teatre Municipal de Girona, 15 d'abril de 2023
Després del seu pas fulgurant per Eufòria, Francesc Fuentes Triquell, conegut artísticament pel segon cognom, va omplir fins a la bandera el Teatre Municipal de Girona en el concert de presentació del seu primer disc, Entre fluids. El públic, format majoritàriament per famílies amb canalla i també per algun grup d'adolescents, va esgotar les entrades amb dos mesos d'antelació i des de bon començament va donar mostres de la seva devoció pel jove artista: adults i nens escalfaven motors corejant el nom del cantant encara amb els llums de sala oberts i, durant el concert, tothom aplaudia al ritme de la música i ningú escatimava crits i ovacions. També li llançaven floretes de "Guapo!" i "'T'estimo!" cada vegada que baixaven els decibels.
És evident que aquesta devoció enfervorida no s'entén sense el pas de Triquell pel concurs de TV3, on la gran majoria d'assistents del concert de Girona el van començar a conèixer i seguir. Però aquest trampolí televisiu no resta mèrits a l'èxit actual del músic, sinó més aviat al contrari: perquè, després de ser finalista d'Eufòria, Triquell ha apostat per un estil musical singular que té poc a veure amb les llums i flaixos d'un talent show; i el públic l'ha continuat estimant. Entre fluids és un àlbum original, que, sense imitar cap referent del panorama musical català, combina bases molt encomanadisses de música disco, melodies amb gràcia i lletres amb discurs. I que aquesta proposta enganxi el públic familiar és tan sorprenent com admirable. Xoca i és bonic veure adults de cinquanta anys i nens amb el peluix a la mà cantant i saltant mentre sona Jugular.
En el concert, Triquell, acompanyat de la seva banda —baix, guitarra i taula de DJ—, va repassar a tot drap els tretze temes del disc, intercalats amb algunes de les versions d'Eufòria que més casen amb la seva manera de fer, com la dificilíssima Pump it de Black Eyed Peas, o el contundent Tobogan de Zoo. També una nova versió: Do I wanna know? d'Arctic Monkeys, que el cantant va voler deixar clar que era la primera cover que podia escollir en molt de temps, en clara referència al poc marge que tenia de triar repertori en el concurs que el va donar a conèixer. Les cites velades de Triquell al talent show són constants en el seu missatge, però no són retrets enverinats a TV3, sinó una manera d'assumir la contradicció que viu com a artista. I així ho va voler deixar clar des del principi al ritme de CBD i espardenyes, que ja va fer aixecar de la butaca els espectadors. Les altres peces més aplaudides van ser la melòdica Road trip, que rebaixa les revolucions discotequeres de la majoria de temes i, evidentment, Jugular, que va provocar l'èxtasi final, amb el públic dret i Triquell agraint el suport entre llàgrimes.