El triomf de Manu Chao a Banyoles al crit de “Som-hi, Banyuls”

BanyolesManu Chao ha fet tres coses importants al Festival (A)phònica de Banyoles que s'ha celebrat aquest cap de setmana: diverses activitats amb escoles i entitats de la capital del Pla de l'Estany, un gran concert i un gag recurrent. En comptes de Banyoles, Manu Chao va dir Banyuls... i no una vegada, sinó un centenar. "Som-hi, Banyuls!", "Més fort, Banyuls", "No t'escolto, Banyuls" i "Gràcies per l'energia, Banyuls" van ser les crides, sempre en català, amb què va adreçar-se al públic que havia exhaurit entrades al Club Natació Banyoles. Els primers cinc cops paraves atenció per estar-ne segur, i cap al final tu mateix cridaves "Banyuls!" I hauríem cridat el nom que el músic francès hauria volgut, immersos com estàvem en la seva manera de fer, tan fora de les convencions, tan engrescadora i tan eloqüent sobre com pot ser l'experiència de la música en directe quan li treus la faramalla que hem acabat acceptant com a inevitable. És un impressionat generador d'estats d'ànim que entren pels peus i els malucs, i tot plegat a trio acústic amb el guitarrista argentí Lucky Salvadori i el percussionista francès Philippe Teboul, Garbancito, còmplice de Manu Chao des del temps de Mano Negra.

El concert va ser un torrent de més de dues hores, sense pausa ni cançons pròpiament dites. Com és habitual sobretot des que va trencar amb les rutines de la indústria musical, l'autor del disc Clandestino (1998) concep el directe com un sound system de cançons mutants que comencen essent una, continuen sent una altra i de fet no acaben perquè s'integren en la següent. En aquesta allau de ritmes i tornades s'identifiquen, això sí, clàssics com Welcome to Tijuana, Me gustas tú, Mala vida, King of bongo (durant la qual va col·laborar el raper banyolí Dani Morante, de 97 Onzas) i versions que han esdevingut clàssics del seu repertori com Me quedo contigo de Los Chunguitos i El contragolpe d'Alci Acosta, que va dedicar "als polítics corruptes de l'estat espanyol".

La divuitena edició de l'(A)phònica ha tingut altres moments memorables escampats per diferents escenaris de Banyoles, com el poderós free-rock poètic de Xarim Aresté, la impressionant interpretació del poema In memoriam de Gabriel Ferrater a càrrec de Pere Arquillué dins l'espectacle Fil de memòria, el pop ara més lluminós de Maria Jaume i la sòlida i molt elèctrica actuació de Joan Miquel Oliver, que abans de cantar Flor de cactus, que comença amb el vers "Jo afinava sa guitarra", va dir: "Amb Antònia Font tinc un senyor que afina la guitarra. Aquí ho he de fer jo davant el públic. No és just... per a vosaltres".