Tothom t'estimava, Marc Lloret

BarcelonaDe Marc Lloret, mort diumenge als 51 anys a causa del càncer, el públic de Mishima en corejava els arranjaments melòdics de cançons com L'olor de la nit, sempre elegants i precisos, com ell. Per als seus companys de grup era "un referent, el pal de paller, el germà gran, l'home que es feia càrrec de les coses", com ha dit David Carabén en un discurs emocionant i impecable per recordar el millor amic. Quina sensibilitat tan eloqüent. Com la de Maria Permanyer, la companya dels últims anys, amor intensíssim escapçat per una diagnosi terrible: càncer de pulmó amb metàstasi als ossos. "Ens hem estimat com a adolescents", ha exclamat abans de dir: "Que allà on siguis hi hagi pau i bona música". La pau i la bona música que transmetia sempre ell.

Per a la família, no cal dir-ho, la seva mort deixa un buit tan fondo com profunda és l'estimació amb què tothom l'ha recordat al Tanatori de Collserola aquest dimecres. "Tothom t'estima, Marc!", ha cridat amb la veu adolorida el seu pare, després de llegir versos de Miquel Martí i Pol ("Parlem de tu, però no pas amb pena...") i Gabriel García Márquez ("Si supiera que esta fuese la última vez que te veo salir por esa puerta...").

Els periodistes que el vam tractar al Mercat de Música Viva de Vic i abans al popArb agrairem sempre la confiança i franquesa, la manera com convertia en íntima i agradable la conversa més prosaica, i el gest, elegant i discret, amb què et feia saber que estava pendent de les nostres necessitats, però no dels capricis. De quina serena manera ens feies entendre el perquè de cada decisió i amb quina paciència escoltaves fins i tot la més desinformada de les opinions.

Al tanatori, en una cerimònia laica, però ben espiritual, els companys de feina proclamen la fortuna d'haver pogut treballar amb algú tan rigorós i generós, i en fan broma, perquè en el dol també hi ha el somriure amb què es recorden tantes coses extraordinàries. Oriol Roca, còmplice de Marc Lloret en la direcció del Mercat de Música Viva de Vic, ha brandat l'elegia amb bon humor: "De totes les virtuts del Marc, en destacaria el nefast sentit de l'orientació, i que vestís pantalons llargs i botins en ple mes de juliol". Els riures han obert una escletxa de llum en el lament que amarava una sala plena de gom a gom, sense cap ornament tret d'unes flors, un piano i la imatge de Marc Lloret mirant des d'una pantalla.

Hi havia la família, pares i germans; la primera dona, la Mar, amb els fills, el Guillem i la Violeta (autors dels dibuixos del recordatori), i l'última, la Maria; hi faltava la segona, la Clara, morta de càncer fa uns anys. Hi havia els companys de Mishima (Dani Vega, Xavi Caparrós, Alfons Serra, David Carabén i el mànager, Gerardo Sanz), del popArb (Anna Cerdà) i del Mercat de Música Viva (Oriol Roca i Maria Lladó). També hi eren músics com Marina Rossell, Roger Mas, Helena Miquel, Joan Dausà, Artur Estrada, Dimas Rodríguez, els quatre de Manel i els dos de Za!, entre d'altres. També hi havia Lucia Fumero, que ha cantat Del amor (d'ella mateixa i Nico Roig), i Marco Mezquida, que ha tancat la cerimònia al piano. No hi ha faltat el director del festival Cruïlla, Jordi Herreruela; el de l'(a)phònica de Banyoles, Francesc Viladiu; i el de l'Auditori de Girona, David Ibáñez. També hi ha hagut la presència de la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, i periodistes com Andreu Gomila (que ha llegit un poema d'I si parlem d'amor, amic), Arnau Maymó, Luis Hidalgo, Olga Ábalos, Marta Salicrú, Roger Roca, Albert Puig, Jordi Turtós, Joan Pons, Neus Masferrer...

Hi havia, per tant, tot un capítol de la música catalana, el que el mateix Marc Lloret va obrir amb Mishima i el popArb. "El Marc es va fer càrrec de la naixent escena musical catalana al popArb", ha dit Carabén, de la mateixa manera com s'havia fet càrrec de tantes altres coses, com ara comprar la primera furgoneta de Mishima, posar el seu nom en el contracte de lloguer del local d'assaig, entendre que Gerardo Sanz havia de ser el mànager, avalar la feina d'Anna Cerdà al popArb, consolidar el Mercat de Música Viva... "De seguida que ens vam conèixer vam sincronitzar els nostres somnis", recorda el cantant de Mishima. En paraules de Carabén que tothom ha fet seves, Marc Lloret era "autoritat i tendresa", "amable i solemne", potser per l'herència familiar luterana, però també "rialler i molt de la broma", "sensible i elegant"... "Elegant i seriós", insisteix Maria Permanyer.

"En situacions com aquesta, trucaria al Marc per demanar-li què he de dir", ha admès Dani Vega abans del comiat final, confirmant el paper de pal de paller que ha exercit per a tanta gent i en tants àmbits diferents. I llavors ha sonat una cançó de Felicidad Blanch, el primer grup de Marc Lloret, mentre es convidava els assistents a brindar amb vi negre al crit de "Set tota la vida!", com la cançó de Mishima. La dringadissa ha sigut sense estridències: delicada i serena, sentida i sensible. Com ell. Ordre i sensibilitat, Marc. Quina persona tan excepcional.