“Ha tornat el Canet Rock de sempre”

Canet de MarNi test d’antigen ni mascaretes. Després de convertir-se l’any passat en un dels tres festivals de la pandèmia que van celebrar-se sense distàncies però amb mesures anticontagi, el Canet Rock ha recuperat el seu caràcter sense restriccions. Durant més de dotze hores, 25.000 persones han ballat al ritme de bandes del país com Els Catarres, Stay Homas, Oques Grasses, La Pegatina, Suu i Doctor Prats, fins que ha sortit el sol, tal com marca la tradició del festival. 

El retorn a la normalitat ja es notava intentant arribar a Canet de Mar: tant l’accés de la N-II com el de la C-32 estaven col·lapsats a mitja tarda, els trens i autobusos anaven plens, els aparcaments estaven a vessar i una interminable riuada de joves i grans omplien tots els voltants del Pla d’en Sala, amb els comerços fent l’agost el primer cap de setmana de juliol. 

“Ha tornat el Canet Rock de sempre!”, deia el Xavi, de Bigues i Riells, al creuar els controls de l’entrada i veure tota la gentada que ballava a l’esplanada al ritme del primer grup que estrenava l’escenari: els germans Júlia i Pau Serrasolsas, és a dir, Ginestà. “És com una gran festa major, et trobes a tothom i hi ha un bon rotllo impressionant”, descrivia la Sònia Grau, de Maçanet de Cabrenys, que tampoc es va voler perdre la primera edició postpandèmica del festival. La majoria dels assistents eren adolescents i joves –molts amb brillantets a la cara–, però cada any el festival aplega més membres de diverses generacions: hi ha famílies senceres, amb avis, pares i nets. “Aquest any segurament serà el meu últim o penúltim Canet Rock, que ja soc gran. Per això ens feia il·lusió venir juntes: així li puc passar el relleu a la meva filla”, deia la Roser mentre cantava amb la seva filla, la Júlia, de 12 anys.

Dotze hores, tretze actuacions

Després de Ginestà era el torn de la Balkan Paradise Orchestra, el duet Marcel i Júlia i l’actuació de Josep Maria Mainat, que cada any rememora el seu passat als escenaris, enguany amb cançons de La Trinca com Els baion de l’OTAN (Anar-hi anant) i Passi-ho bé. Un dels plats forts de la nit han estat Els Catarres, que era la quarta vegada que actuaven al festival i que han comptat durant tot el concert amb unes segones veus insuperables: el públic que ha corejat la majoria dels seus temes, especialment l’últim, Jennifer, que tots els assistents han cantat de dalt a baix.

I ha estat just en aquest moment quan el públic s’ha començat a quedar afònic: s’encetava la traca final amb les bandes que més adeptes reuneixen, com els Stay Homas, que han fet un recital amb les cançons que van compondre durant el confinament, barrejades amb les darreres publicades, com The bright side o Let it out. “Vam venir l’any passat a veure’ls i aquest any ha sigut encara millor! Tenen un directe brutal”, han destacat dues de les seves seguidores, la Marta i la Idoia, que han estat gairebé sis hores a primera fila per no perdre’s detall de cap concert. Només als canvis de banda, quan sortien Miquel del Roig i els DJs, ho aprofitaven per anar al lavabo o a comprar beguda, però sempre per torns per no perdre el lloc. 

Des de la seva posició privilegiada han gaudit de l’actuació dels Oques Grasses, que, al seu desè aniversari, estan vivint un dels moments més dolços de la seva carrera: només calia escoltar la coral de vint mil persones que taral·larejaven tots els seus temes, sobretot amb hits com Petar-ho i De bonesh. 

'Eufòria' de TV3, també a l'escenari

La Suu i el cantant de La Pegatina, Adrià Salas, han aprofitat que compartien cartell per cantar plegats el seu tema comú Algo de mí. Ha estat la barcelonina que l’ha convidat cap al final del seu concert, just abans de dedicar-li una cançó a la seva xicota, que l’havia anat a veure de sorpresa. “M’encanta perquè l’any passat només hi havia una bandera LGTBI+ i avui n’està tot ple!”, ha celebrat la cantant.

Una de les sorpreses de la nit ha arribat de la mà de Miki Núñez, que ha interpretat Llums de mitjanit amb la guanyadora d'Eufòria de TV3, Mariona Escoda, sota la mirada dels seus companys de concurs que tampoc s'han perdut el festival. De fet, tot i no formar part del programa, els participants d’Eufòria han estat uns dels triomfadors de la nit: quan han entrat gairebé no podien ni caminar de la quantitat de seguidors que volien fer-se fotos amb ells. 

Al ritme dels Buhos i La Fúmiga, el Canet Rock ha encarat la recta final, que han rematat els Doctor Prats, fins que els raigs del sol han coronat una edició que sempre serà recordada pel retorn de les ballades multitudinàries –sense test previ– i amb les cares despullades –però amb brillantets.