The Gospel Viu Choir celebra vint anys recuperant sensacions prepandèmiques

BarcelonaDesprés de dos anys pràcticament en blanc, The Gospel Viu Choir torna a l'activitat amb la gira Non Stop Gospel 20, que es va preestrenar el 15 de maig a Torres de Segre i que arenca el dimarts 24 de maig al Palau de la Música (19 h). Es tracta de celebrar el retorn als escenaris i, alhora, les dues dècades d'existència del projecte que dirigeix Moisès Sala. "Hem seleccionat els trenta millors temes dels vuit espectacles anteriors, i a partir d'aquesta base anirem fent diferents repertoris d'uns disset temes, de tal manera que un espectador pot venir a dos concerts seguits i no necessàriament sonaran les mateixes cançons ni en el mateix ordre", explica Sala.

¿Com heu passat aquests dos anys de pandèmia?

— Realment, ha sigut dur. Per una banda, hi ha persones que han emmalaltit, hi ha persones que han perdut éssers estimats, jo mateix vaig perdre una tieta a la segona onada del covid. I per l'altra, a nivell d’estructura el cor també s’ha vist afectat. Vam fer l’estrena de l’anterior gira el 3 de febrer del 2020 al Palau de la Música, i érem unes seixanta persones cantant. La pandèmia ha fet que hi hagués gent que s’ho repensés i n’hem quedat una trentena, els que som ara. També és veritat que dono gràcies perquè molta part del teixit associatiu, no només musical, no ha sobreviscut, i nosaltres som aquí. Tristos pel que ha passat, però també contents per haver-ho pogut superar i estar ja de ple en aquesta gira.

¿Haver reduït el format del cor ha afectat el repertori?

— No. És veritat que s’ha reduït la quantitat de veus, però hi han entrat veus que han representat un reforç meravellós per a la formació. Si vols, hem renunciat a aquell volum ingent de so, però ara queda més matisat, els detalls són molt més clars, les harmonies queden molt netes. És un so una mica diferent, però sempre mantenint aquest estil particular de veure el gòspel que tenim.

¿La gira del 20è aniversari del cor és el final d’una etapa o una nova arrencada de projecte?

— Quan va néixer la idea de commemorar l’aniversari, de seguida vam pensar en un gran concert al Palau de la Música, i serà el novè Palau que farem, que aviat es diu. Pensàvem fer una gran celebració, però al final ho hem canviat: no volem celebrar-ho un únic dia. Per això hem muntat aquesta gira, que de moment és de quinze concerts, fins al gener de l’any que ve. No és el volum de concerts que estàvem acostumats a tenir, però no està gens malament. Estem molt agraïts a la vida i a tota la gent que ens ha fet confiança. I esperem que aquest concert suposi un punt d’inflexió per encarar els pròxims vint anys.

Les formacions corals han sigut unes de les principals damnificades per la pandèmia i les restriccions sanitàries. Quina sensació vas tenir el primer cop que vas veure un cor cantant amb mascareta?

— En aquell moment era impensable fer-ho d’una altra manera. Nosaltres vam poder fer un únic concert el 2021, perquè es va anul·lar tota la gira de la producció anterior i només va sobreviure un concert, que va quedar encaixat en una finestra entre onades de covid, el 24 de juny de l’any passat a Pineda de Mar. Quan veies les corals cantant amb mascareta, d’una banda pensaves "quin greu que la veu no pugui sortir neta i clara", però de l'altra deies "quina sort que malgrat tot puguem anar vencent els obstacles i que almenys puguem cantar".

En general, aquest 2022 hi ha molts concert arreu, gairebé una saturació.

— És normal. Venim d'un 2020 d’aturada en sec i d’un 2021 en què es va programar molt poc, només els primeres espases, els noms coneguts, i no va venir gairebé cap artista estranger. Els mateixos músics tocaven a tots els festivals. Aquest any fins i tot els que estem en el circuit professional però no som un primera espasa ni un dels grups més populars hem tingut entrada a les programacions. És un efecte rebot normal. No hauria sigut normal que després de dos anys amb tot tancat i barrat, el 2022 encara haguéssim seguit amb aquesta temença i prudència exagerades. En el seu moment la responsabilitat ciutadana i social de tots era aïllar-nos, mantenir-nos a casa i protegir-nos, i ara la responsabilitat social global i ciutadana és reforçar les estructures que permetin poder tornar a conviure i a compartir.

Just abans de la pandèmia vau engegar un projecte social a Granollers, el Gospel Project, i el 2021 un altre a Girona, el Heaven on Earth Gospel Choir. Com estan funcionant?

— El Gospel Project farà l’estrena el 22 d’octubre a Granollers mateix, i el Heaven on Earth tot just porta mig any i ens haurem d’esperar fins al 2023. Són dos projectes nous amb veus molt boniques, amb persones meravelloses. Estic molt content que aquesta estela de Gospel Viu es pugui anar ampliant amb més companys i més formacions que visquin el gòspel com nosaltres el vivim, entenent-lo com una palanca cap a la solidaritat, cap a compartir.

Qui forma part d’aquest cors?

— Són cors adults. Durant molts anys havia fet molts tallers nacionals i internacionals; i el Gospel sense Fronteres, projecte d’acció solidària i responsabilitat social a favor de la infància, ha tingut presència en molts països, a l’Índia, el Perú, Gàmbia, el Senegal, l'Europa de l’Est... Eren tallers de gòspel per donar suport a ONGs, fundacions i associacions que ens ho demanaven perquè nens amb diferents problemàtiques poguessin conèixer la música i somriure. Però més enllà d’això, els dos projectes de Granollers i Girona se sumen a aquesta estela musical, i espero que puguin engreixar i donar més força al projecte Gospel sense Fronteres, l’eix del qual és que a través de la música la societat pugui sentir-se més feliç.