Estripada

Música i poesia. Totes dues disciplines serveixen per expressar allò que tant costa de dir amb la nostra parla habitual. Hi podríem afegir la dansa, la pintura o tantes altres expressions artístiques que treballen amb les emocions i els sentiments abans que amb la raó, però per a Natàlia Miró do Nascimento són la poesia i la música les que, enredant-se com dues serps, donen forma al seu univers creatiu particular. D’una banda, Casasses, Espriu, Carner, Verdaguer, Vinyoli, Maria Mercè Marçal... De l'altra, Patti Smith, PJ Harvey i, sí, també la tradició de la música popular brasilera (Elis Regina, Maria Bethânia, Luiz Gonzaga...) que li ve per part de mare. Aquest còctel d'influències, de vegades dens, de vegades tendre i d'altres estripat, ja va passar per la seva batedora amb Orlando (2014), i ara es consolida i troba continuïtat amb Ígnia (2016), un disc que manté l'anglès com a primera llengua però que segueix fent incursions en català i portuguès: és marca de la casa. El presenta el 21 de desembre a La [2] de la Sala Apolo amb una banda molt ben greixada i convidats de luxe com Jaume Pla (Mazoni) i Enric Casasses.

+ Detalls

Presentació d''Ignia'

21 de desembre

Sala Apolo