L'impactant nou miracle musical de les Tarta Relena
El duo format per Marta Torrella i Helena Ros estrena el disc 'És pregunta' a la Fira Mediterrània de Manresa
Manresa"Gràcies a la Fira Mediterrània de Manresa per confiar un cop més en nosaltres", va dir Marta Torrella cap al final del concert de Tarta Relena, el duo que comparteix amb Helena Ros. L'agraïment és just i pertinent. Un dels projectes musicals catalans més interessants dels últims anys sempre ha estat acompanyat per la fira. Hi van actuar el 2019, a la petita capella del Rapte. Hi van tornar el 2021 per presentar el disc Fiat lux, i aleshores el director artístic de la fira, Jordi Fosas, ja les va programar al Teatre Kursaal. I en aquest mateix escenari han estrenat les cançons d'És pregunta, l'àlbum que publicarà el segell francès Latency el 18 d'octubre. A més a més, aquest nou projecte ha comptat amb el suport de l'Obrador d'Arrel de la Fira Mediterrània, una iniciativa que comença a ser estructura de país.
És a dir, el duo barceloní jugava a casa, i així les va fer sentir el públic que omplia el teatre i que les va acomiadar amb una gran ovació. No podia ser d'una altra manera després d'aquest nou impacte artístic provocat per dues dones que parteixen del cant a cappella i juguen amb manipulacions electròniques diverses però sempre amb la veu com a protagonista clara i convincent. Trobadores d'auguris a la manera mediterrània, Torrella i Ros són dues sibil·les inesperades que ara actuen dins una posada en escena d'aparença senzilla, amb tres cortines que cauen plegades com columnes dòriques. Tot plegat reforça la imatge de profetes paganes que transmet És pregunta, un disc que comença amb els bons auguris d'un poema de Safo i acaba amb l'anunci de l'apocalipsi d'El crit premonitori, una cançó pròpia que en el concert va reclamar el seu estatus com una de les millors del 2024, juntament amb una altra de les peces noves, Mano décima, que explica la història d'un "desgraciat" que du escrit al front un final terrible.
El miracle de Tarta Relena és evident: fan avantguarda popular de debò, comunió de passats i presents diversos negociats amb harmonia. Remenen referències de tota mena: el cant religiós (inclosa una cita explícita al Dies irae), les tonades populars de tota la Mediterrània, presocràtics com Parmènides, postbarrocs del segle XXI com Raül Garrigasait, la lírica medieval de Felip el Canceller, el cineasta indi Chaitanya Tamhane, el músic armeni Tigran Hamasyan... Les referències hi són, no les amaguen, però les fan servir per construir un nou cant popular cada vegada més ancorat en la melodia, autèntic pal de paller de la proposta. Tal com es va comprovar en directe, les cançons d'És pregunta agafen impuls en el treball melòdic que les Tarta Relena ja havien fet a la monumental El suïcidi i el cant (de Fiat lux), que també van interpretar dissabte a Manresa.
Amb un estil musical i un discurs poètic consolidadíssim, Helena Ros i Marta Torrella estan en disposició d'anar més enllà i proposen diàlegs vocals com els de la cançó sefardita Si veriash a la rana, que a més a més van amanir amb ràfegues rítmiques de drum'n'bass. I, entremaliades de mena, porten a l'extrem la lògica de les adaptacions de les músiques populars. Van explicar que un accident a l'estudi va fer que la cançó Tamarindo es reproduís al revés... I aleshores van decidir agafar aquella melodia capgirada i cantar el text al revés. El resultat és doble: Odniramat, la cançó que canten en directe, i Tamarindo, la cançó que resulta de capgirar la melodia i el text d'Odniramat. Un miracle anomenat Tarta Relena. Cuidem-les com cal.