Quan els italians Carmine Conte i Matteo Milleri, més coneguts com a Tale Of Us, van anunciar que el seu primer treball de llarga durada es publicaria al 2017 en la immortal discogràfica de música clàssica Deutsche Grammophon, molts fans del techno minimalista dels fundadors del segell Afterlife es van posar les mans al cap. Els italians no són el primers artistes de música electrònica que han passat pel prestigiós segell, on ha gravat gent com Jóhann Jóhannsson, Max Richter i Francesco Tristano, però sí que són els primers amb un desconegut vessant neoclàssic. Després d’alguns EP bastant ballables per a M-nus, Visionquest o R&S, Tale Of Us aposten per un estil més cinemàtic, ple de composicions fosques, alguns bombollejos còsmics, l’ús del piano com a complement més orgànic i una densitat ambiental considerablement angoixant. Endless va agafant to muscular en les seves últimes cançons, més barroques i fosques que la resta, fins a convertir-se en el que podria ser un dels discos de música electrònica de l’any.