Els Stones, pasdobles i ‘La Santa Espina’

L’11 de juny del 1976 The Rolling Stones debutaven a Barcelona gràcies a l’obstinació del promotor Gay Mercader. Eren dies convulsos a casa nostra; Franco havia mort feia pocs mesos i al carrer es palpava una mescla d’incertesa, por i il·lusió envers el futur immediat. Abans que Mick Jagger, Keith Richards, Ron Wood i Charlie Watts pugessin a l’escenari de la Monumental va sonar per megafonia el pasdoble torero El gato montés, extret de l’òpera del mateix nom escrita pel valencià Manuel Penella Moreno. En acabar el xou, amb les últimes notes de Street fightin’ man encara ressonant - “Cause in sleepy London town / There’s no place for a street fighting man / No” -, fou La Santa Espina, la sardana d’Àngel Guimerà i Enric Morera prohibida en temps de dictadures, la melodia que va acompanyar el públic mentre abandonava la plaça.

Han passat 41 anys i aquí estem. Dimecres vinent, quan els quatre gats vells saltin a l’arena de l’Estadi Olímpic, quedaran quatre dies per a l’1-O. It’s only rock & roll (but we like it)! És poc probable que hi sonin pasdobles i sardanes, però no hi faltaran, qui els ho perdonaria, un bon grapat d’aquelles cançons que han prolongat el mite dels Glimmer Twins i els seus companys més enllà dels 50 anys de trajectòria. Les propietats miraculoses de la serotonina versus l’ocàs inexorable dels dinosaures. Quan despertem, els Stones encara seran aquí...

L’any 76 venien a presentar Black and blue ; a la nova gira inclouen un parell de temes de Blue and lonesome (2016), un àlbum de versions on reten homenatge als seus ídols del blues, de Howlin’ Wolf a Willie Dixon, Buddy Johnson i Eddie Taylor. Fan una reverència als seus mentors, a aquells de qui van aprehendre les partitures, alhora que s’hi emmirallen per seguir pactant amb el diable. Fem com ells i ballem pels carrers. You can’t always get what you want?

+ Detalls

The Rolling Stones - 'No filter'

Estadi Olímpic (Barcelona)

27 de setembre