Stella Maris transforma el Primavera Sound en un festival de 'pop cristià'

BarcelonaNo, no era una broma. El grup de pop cristiàStella Maris, la rèplica fictícia de les gironines Flos Mariae, va aparèixer dimecres al vespre a l'escenari del Parc del Fòrum amb una puntualitat religiosa. La girl band, constituïda per a la sèrie La Mesías (2023) de Javier Calvo i Javier Ambrossi, havia promès que tocaria a la jornada inaugural del Primavera Sound 2024, però entre els fans planaven tot d'incògnites. "No em puc creure que això estigui a punt de passar", va cridar una noia entre el públic. Al seu costat, un parell de nois anglesos feien cara de no entendre res. I, en part, és comprensible: Stella Maris va oferir un espectacle terroríficament creïble, a cavall de la ironia i la paròdia, amb mems i metareferències que buscaven la complicitat dels espectadors de la sèrie.

Després d'un vídeo deliciosament kitsch, ple d'imatges infantils i proclames messiàniques, les sis filles de la família Puig Baró van entomar la cançó Stella Maris amb una actitud fanàtica, uniformades amb vestits grocs de campana. Tot i que l'espectacle tenia una tònica marcadament paròdica, el pacte de ficció es va dissoldre fins a tal punt que el públic va quedar posseït per càntics com "Cristo, por ti existo", camuflats entre l'electrònica del duo Hidrogenesse (Carlos Ballesteros i Genís Segarra). Hidrogenesse, com també Albert Pla i Mainline Magic Orchestra, van sortir a ballar amb les sis noies protagonistes, capitanejades indiscutiblement per la cantant Amaia Romero. També va afegir-se a la festa una colla castellera, que va aixecar un pilar dalt l'escenari. L'aparició més sorprenent, però, va ser la de l'actriu Carmen Machi, que a la sèrie encarna la mare de les joves: estirada en un taüt, vestida de blanc, va obrir-se pas entre el públic, tal com en una processó religiosa, fins que va ressuscitar entre rialles i moviments esperpèntics. Al final de l'espectacle, unes imatges d'Amaia, asseguda en un piano, van anunciar una notícia imminent: "Amaia, Nannai: Juny 2024".

Phoenix, l'indie rock de Versalles

Per a Phoenix tocar al Primavera Sound és com jugar a casa. "És el nostre festival preferit", va dir Thomas Mars al principi del concert, que va començar poc després de les deu del vespre. Amb un Lisztomania inconfusible, la banda francesa va avançar la tònica del repertori: grans èxits dels anys noranta i dos mil, sobretot del disc Wolfgang Amadeus Phoenix, amb què el 2009 van guanyar el Grammy al millor àlbum de música alternativa.

Amb cançons com Lasso, Girlfriend, Long distance call i If I ever feel better, el grup va fer una aposta poc arriscada però que va funcionar des del primer segon. Tot i això, tampoc hi van faltar cançons de la discografia més recent, com Ti amo, amb una sonoritat molt mediterrània, i Alpha Zulu, el tema que dona nom a l'últim disc del grup. Ezra Koenig, el cantant de Vampire Weekend, va sortir a cantar Tonight, la cançó que comparteix amb Phoenix, aprofitant que avui també actuarà al festival. La posada en escena elegant, amb projeccions de la seva Versalles natal de fons, va donar a Phoenix un aire de maduresa. Però al final del concert Mars va recuperar un cert caràcter juganer: es va arrossegar per damunt del públic i va convertir el Parc del Fòrum en una festa esbojarrada, amb crits caòtics i cerveses volant pels aires.