Sharleen Spiteri: “Per tenir èxit inevitablement has de fer sacrificis”

BarcelonaQuan era adolescent Sharleen Spiteri (Glasgow, 1967) somiava amb voltar pel món amb la seva música i emocionar gent de tot arreu. La cantant de Texas fa temps que ho ha aconseguit, però no es cansa de viure aquest somni. La banda de pop-rock ha venut milions de discos i ha contribuït a la història de la música amb hits com Say what you want i I don't want a lover. Ara acaben de publicar Hi, un àlbum de rock i soul amb temes nous i dues cançons inacabades de la sessió de gravació del disc White on blonde (1997). El presentaran l'11 d'agost al Festival Portalblau, amb un concert al Fòrum Romà d'Empúries, i el 7 de setembre a Razzmatazz, a Barcelona.

Fa 30 anys del vostre àlbum debut. Com es relaciona amb la nostàlgia?

— No sento que l’hagi de gestionar gaire. La nostra gira no és nostàlgica, toquem les cançons que ens agraden. Sempre toquem els grans hits, però ho fem perquè són importants per a nosaltres. També toquem les cançons noves i el públic les rep molt bé. I ens agrada recuperar temes que creiem que són bons i que fa temps que no portem a l’escenari.

Durant dècades ha fet concerts arreu del món i ha portat la música a tot el planeta. Com és aquesta experiència?

— És el somni que tenia d’adolescent: crear una banda i fer música que emocionés gent de tot el món i que apel·lés d’alguna manera a les seves vides. Com a fan d’altres músics, soc conscient de com d’importants poden ser les cançons d’un grup per a la teva vida. Hi ha música que em recorda la situació en què em trobava quan vaig escoltar aquelles cançons, certes èpoques de la meva vida, persones que estimo o persones de les quals m'havia enamorat. Hi ha moments a la vida que sempre formaran part dels teus records, i la música t’hi pot transportar, com si fos una olor. Aquest és el poder de la música i per a Texas contribuir-hi és el millor que ens podia passar a la vida.

Ha hagut de fer sacrificis?

— Per tenir èxit inevitablement has de fer sacrificis. M’he perdut molts moments familiars i com la meva filla es feia gran. Però tots aquests sacrificis van lligats a un estil de vida i a una llibertat que la meva filla ha pogut tenir, igual que els fills dels altres membres de la banda. La gent que vol triomfar ha de sacrificar coses, és llei de vida.

L’èxit us ha posat pressió a l’hora de compondre noves cançons?

— No treballem amb calendaris ni amb dates límit, ens posem a escriure quan notem que tenim prou idees interessants i sentim que hem de crear un nou àlbum. Quan érem joves i començàvem teníem més pressió i frustracions, perquè teníem clar que ens volíem dedicar a la música i ho havíem d'aconseguir. Però quan has arribat a l’èxit obtens més llibertat i pots fer més el que vols. Pots fer un disc quan realment et ve de gust i de la manera que realment vols. Això al principi no sempre ho tens.

Per què no vol parlar del significat de les seves lletres?

— Perquè el que una cançó significa per a tu pot ser molt diferent del que significa per a una altra persona. Si jo explico què significa per a mi un tema i estableixo un significat específic per a aquella cançó és com si restés validesa a les persones que l’experimenten d’una manera diferent. Els estic prenent el plaer i la joia d'una cançó que se senten seva.

Com és per a una dona encapçalar un grup de música en una indústria eminentment masculina?

— És un camí ple d’obstacles, com passa a tots els altres sectors. No és només una situació pròpia de la indústria musical. Sento que estem al mateix lloc des de fa una eternitat perquè les dones ens limitem només a preguntar-nos sobre això. Per millorar la situació hauríem de fer alguna cosa més enllà de només parlar del tema. Ser una dona encara és dur i complicat, però limitar-nos a dir que és dur i complicat no canviarà les coses.

Els vostres concerts estan plens d’energia. Com us ho feu per estar en forma?

— Simplement ens apassiona el que fem. Ens ho passem molt bé a l’escenari, actuar és alliberador, i al final del dia el que ens omple és seguir fent música. L’únic que volem és que, quan la gent ens vegi actuar, se senti bé i sigui feliç.