El Sónar convertirà el Palau Güell en "un gran instrument" musical

BarcelonaEl Festival Sónar, que se celebrarà els dies 16, 17 i 18 de juny, recupera la presencialitat prepandèmica i torna als recintes habituals a Fira Barcelona, tant a Montjuïc com a Gran Via. També recupera el costum d'expandir-se per la ciutat, i aquesta vegada amb tot un repte: convertir el Palau Güell en "un gran instrument" musical. Tot l'edifici serà intervingut per l'Hyperorgan, un orgue que serà activat amb eines informàtiques mitjançant accessos MIDI. Hi participen l'orguener Albert Blancafort (fundador del taller de Collbató responsable de la construcció dels orgues de la Sagrada Família i del mateix Palau Güell), l'ensemble retrofuturista berlinès gamut inc i el tecnòleg Santi Vilanova. L'experiència de l'Hyperorgan, un bon exemple de la hibridació de supertecnologies de diferents segles, permetrà escoltar una peça creada expressament per l'ensemble format per Marion Wörle i Maciej Śledziecki mentre es recorren les diferents estances de l'edifici dissenyat per Antoni Gaudí al carrer Nou de la Rambla.

Hyperorgan és una de les propostes de l'anomenat SonarExtra, que aplega les activitats que es fan més enllà de les seus principals del festival i que també inclou una instal·lació sonora del finlandès Mika Vainio (1963-2017) a la Fundació Antoni Tàpies, que recollirà en temps real "l'entorn urbà a través de les vibracions de l'escultura Núvol i cadira que corona la façana de l'edifici del carrer Aragó.

En la roda de premsa que s'ha celebrat aquest dimecres a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm, els responsables del Sónar també han detallat altres novetats del festival, a banda de recordar la programació artística (117 concerts) que ja s'havia anunciat fa unes setmanes i que té com a caps de cartell tòtems de l'electrònica de ball com The Chemical Brothers, Moderat i The Blaze, a més de Nathy Peluso, C. Tangana i Morad, i que també dona marge d'experimentació a artistes com Maria Arnal i Marcel Bagés, que hi estrenaran Hiperutopia, un nou spin-off del disc Clamor amb el Cor de Noies de l'Orfeó Català; el Niño de Elche, que té carta blanca per a un "concert de músika festera" combinant rave, so bakala i una banda valenciana; i les Tarta Relena, que comptaran amb un cor de setze veus.

Un nou Sónar+D

La principal novetat és "la remodelació del Sónar+D", tal com ha dit un dels directors, Ricard Robles. En aquesta edició, la desena del Sónar+D, les més de 60 activitats (conferències, instal·lacions i xous tecnològics) es faran a la zona del Palau de Congressos de Montjuïc. Amb el canvi guanyen espai i poden habilitar l'Stage+, un escenari amb set pantalles preparat per fer-hi conferències performance o performances divulgatives. La intel·ligència artificial i l'ecologia acústica seran dos dels eixos del Sónar+D comissariat per Antònia Folguera i José Luis de Vicente. Atenció, per exemple, a la intervenció del pare de l'ecologia acústica, Bernie Krause; a la de l'artista Sougwen Chung, que combina la pintura amb algoritmes d'intel·ligència artificial i robots; i a la de Trevor Paglen i Kate Crawford, que reflexionen i alerten sobre l'ètica i la política de la intel·ligència artificial. No hi faltaran tampoc propostes de realitat virtual i una nova zona expositiva, anomenada SonarMàtica patrocinada per la criptomoneda Tezos.

Una altra novetat és la renúncia conscient als concerts en streaming. "Tenim empatx de streaming", ha dit De Vicente. "S'ha acabat l'streaming, almenys aquest any, perquè la voluntat era recuperar la presencialitat, el component físic", ha afegit Robles en sintonia amb un altre dels directors de Sónar, Enric Palau, que ha defensat aquesta edició com la de "la pista de ball més gran del món". També hi ha canvis en els horaris: el Sónar de Dia serà de 13 a 24 h i el Sónar de Nit de 21 a 7.30 h. Es mantenen, en canvi, els aforaments: una capacitat màxima de 17.000 persones per jornada al Sónar de Dia i de 32.000 al de Nit. Pel que fa al pressupost, és de 9,45 milions d'euros (el 2019 va ser de 9,35 milions); els ingressos per recursos propis representen un 77,88%; l'aportació de les administracions públiques (majoritàriament de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona) és de 550.000 euros, el 5,87% del total; i els ingressos de patrocini, 1,53 milions, el 16,26%.