Barcelona"Sota aquesta terra mullada hui descansa la mare, la filla, el marit, l'amant... Tantes veus ofegades que mai més no podran dir la paraula precisa. El poble valencià serem la vostra veu per sempre. I cantarem per vosaltres i clamarem justícia! Avui, mentre els estornells migren i creixen ravenells al bancal, el poble s'alça empunyant les pales i les graneres de carrer", així comença el manifest de la iniciativa Som València escrit per l'artista valenciana Sandra Monfort. L'ha llegit una de les seves companyes al trio Marala, la santcugatenca Selma Bruna aquest dilluns a La [2] de l'Apolo durant un dels molts concerts organitzats arreu per ajudar els afectats per la DANA. Ha sigut el moment més emocionant de la nit, sobretot quan la indignació ha amarat les paraules de Monfort recitades per Bruna: "Serem la veu de cadascun dels nostres àngels ofegats. I cridarem ben fort justícia! Perquè hi haurà un dia que no podrem més, i llavors ho podrem tot... I eixe dia ha arribat". Monfort no era a Barcelona. "Necessita descansar", ha dit Bruna, i tothom a la sala ha entès l'extenuació de la gent que està entomant la catàstrofe natural i política a l'Horta Sud. Com havia dit una estona abans la mallorquina Júlia Colom, sempre impecable: "Volem dimissions, no només una".
El públic ha respost a la crida de Som València omplint La [2] de l'Apolo per contribuir a la causa solidària (entrades a 20 euros) i per compartir la nit amb Marta Knight, Júlia Colom, Selma Bruna, Angeladorrrm, Remei de Ca la Fresca, Al·lèrgiques al Pol·len, Guillem Gisbert i La Ludwig Band. Cadascú ha actuat entre 15 i 20 minuts, triant el millor de cada repertori i implicant-se intensament des del principi. A més a més, han estat generosos i agraïts, sobretot amb tothom que ha fet possible que aquesta setmana més de 350 artistes participin en els diferents concerts de Som València programats arreu de l'estat. L'organització ha sigut impecable i tothom s'hi ha posat de cara, com havia de ser.
Sentiments sovint confrontats com el dolor, la ràbia, l'amor i la celebració han conviscut en harmonia durant dues hores i mitja. Per exemple, després de l'encomiable electricitat guitarrera del pop d'Angeladorrrm, Remei de Ca la Fresca han recordat que el que ha passat a l'Horta Sud no és un fet aïllat, sinó conseqüència de "polítiques que es fan d'esquena al que la natura ens està dient", tal com ha expressat Xantal Rodríguez, la cantant del grup arbucienc, que tot seguit ha interpretat Mal de muntanya, una cançó en què assenyalen precisament "culpables amb ànim de lucre" que neguen l'emergència climàtica. Com és habitual, Remei de la Fresca han fet una actuació incendiària, i la resposta del públic ha estat a l'altura de la intensitat del grup.
La indignació ha cedit protagonisme a l'alegria amb el pop d'Al·lèrgiques al Pol·len, que han culminat la seva participació amb la versió accelerada de Paraules d'amor de Serrat. I gairebé sense pausa, Guillem Gisbert ha aparegut entre el públic, al centre de la sala, per cantar Estudiantina. Quan ha pujat a l'escenari, estava envoltat de músics de La Ludwig Band i Al·lèrgiques al Pol·len amb els quals ha fet la dylaniana Les aventures del general Lluna, exultant i amb la màgia de les nits improvisades.
Per acabar la nit, La Ludwig Band han apujat la intensitat de tot plegat desplegant ofici i passió i transmetent aquella energia tan engrescadora que ja és marca de la casa. Primer, tocant Has tornat a venir, Judes. Després, fent Contraban. I, finalment, convidant músics d'altres grups per interpretar Manela, no vull currar per vostè.
Com ha dit Quim Carandell, el cantant de La Ludwig Band, per tancar una nit molt emocionant: "Visca el País Valencià!"
El manifest 'Som València' de Sandra Monfort
El poble valencià serem la vostra veu per sempre. I cantarem per vosaltres i clamarem justícia!
Avui, mentre els estornells migren i creixen ravenells al bancal, el poble s'alça empunyant les pales i les graneres de carrer.
D'ara endavant, les nostres galtes estaran per sempre tacades de fang, seran el nostre emblema. I vosaltres les besareu. Alguns amb noblesa, altres amb vergonya... Una vergonya muda i silenciosa, com una serp…
Som filles de llauraors i barxeres, som filles de gent amb els dits desfets de cosir i la pell cremada de les hores al sol. Tenim la força i el coratge al pit per moure piles de cotxes i salvar a la nostra gent de la major de les catàstrofes que haja pogut passar per la nostra estimada terreta, i tenim l'alegria del sol brillant de València als nostres cors per alçar-nos i afrontar-ho amb comunitat i germanor.
Però també tindrem la dignitat i la paraula per combatre la injustícia i l'abandonament a què hem estat sotmeses. Per combatre la negligència política i la falta de recursos i ajuda que hem patit nosaltres i les nostres ànimes caigudes.
La nostra història quedarà tatuada a les vostres taules d'oficina per sempre, a les vostres banderes, a les vostres insígnies.
No hi ha prou rius que puguen sostenir el pes de les nostres llàgrimes, no hi ha prou marges que puguen sostenir l'impacte de la nostra ràbia. Serem la veu de cadascun dels nostres àngels ofegats. I cridarem ben fort justícia!
Perquè hi haurà un dia que no podrem més, i llavors ho podrem tot... I eixe dia ha arribat.