Simfonisme olímpic a la platja de Sant Sebastià

BarcelonaHi ha qui tendeix a pensar que l'esport i la cultura tenen una relació irreconciliable, però, en realitat, no és res més que una falsa dicotomia. L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) va demostrar-ho aquest dijous al vespre a la platja de Sant Sebastià de Barcelona, amb l’escenari fent de contrafort de l’Hotel Vela. Sota la batuta de Ludovic Morlot, els músics de l’OBC van oferir un tastet simfònic que, tot i ser d'un gran eclecticisme estilístic, quedava relligat per l'esperit de les competicions esportives. Des de l’Olympic fanfare de John Williams fins al Javelin de Michael Torke, passant pel Zadok the Priest de Händel –el famós himne de la Champions–, el repertori va servir per inaugurar la Regata Cultural de la Copa Amèrica de vela. "El 2024 serà un any olímpic", va explicar José Sanchís, de l'equip de L'Auditori, al principi del concert.

El que és digne de medalla, però, és la iniciativa Clàssica a la Platja de L’Auditori, el Liceu i el Palau de la Música, cada vegada més consolidada. Un cop més, les tres grans institucions han tret l'orquestra al carrer per acostar-la a barcelonins i turistes potser no avesats al simfonisme. Unes 30.000 persones no es van perdre la cita, en què van participar com a convidats especials l’Orfeó Català, la soprano Serena Sáenz, la mezzosoprano Rinat Shaham, el tenor Freddie de Tommaso, el cantant Arnau Tordera i el baríton Josep-Ramon Olivé. Entre tovalloles, biquinis i menjar per emportar, alguns dels assistents comentaven que, tot i no conèixer el repertori, els havia emocionat molt "sentir tants músics en acció, totalment compenetrats".

Clàssica per a tots els gustos

"Tocar en una ciutat tan meravellosa, al costat d'aquesta platja, és una experiència única al món", va dir Ludovic Morlot en un discurs breu en català. En aquesta edició, l'OBC es va superar amb un programa variat, segurament dissenyat amb l'objectiu de mostrar diferents cares del simfonisme. El coral de la Novena Simfonia de Beethoven va donar pas a una ària de La traviata,de Verdi, en què Sáenz va lluir especialment. Tot seguit, van interpretar Nessun dorma! de Turandot, de Puccini, amb De Tommaso al capdavant. I també l'obertura de L’holandès errant de Wagner, "com a homenatge als mariners i pescadors del barri de la Barceloneta", segons Sanchís. Els espectadors que no havien assistit mai a un concert d'orquestra van tenir l'oportunitat de veure que, de música clàssica, n'hi ha per a tots els gustos.

Ara bé, no totes les actuacions van ser musicals: també n'hi va haver una de la Guàrdia Urbana, que va haver d’avisar un grup de joves que, enfilats a les estructures de cal·listènia, destorbaven l'escolta d’O fortuna! i Fortune plango vulnera, de la cantata Carmina burana, de Carl Off. El concert, però, va acabar amb una interpretació molt emocionant del Barcelona de Freddie Mercury, protagonitzada per Sáenz i Tordera, que van traslladar el públic als Jocs Olímpics del 1992 amb una elegància vocal molt remarcable. Aquest divendres serà el torn de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de Gustavo Dudamel i amb la violinista María Dueñas i el violoncel·lista Pablo Ferrández com a convidats especials.