L'homenatge simfònic de José Río-Pareja a la tradició oral

BarcelonaL'OBC estrena la Simfonia efímera de José Río-Pareja (Barcelona, 1973), el compositor convidat de la temporada 2024-2025 de L'Auditori. L'orquestra, dirigida per Ludovic Morlot, la interpretarà en un programa que també inclou el Concert per a violoncel de Robert Schumann (amb Gautier Capuçon com a solista) i la Simfonia núm. 6 Pastoral de Beethoven. "És una obra d'uns 25 minuts amb tres moviments inspirats en músiques vocals preexistents", diu Río-Pareja. De fet, es tracta d'un homenatge a músiques d'autoria desconeguda transmeses per la tradició oral.

"El primer moviment, Sola, està basat en un vilancet renaixentista titulat A los baños del amor, del Cancionero de Palacio, del segle XVI. És un exemple de criptograma musical, dels més antics que recordo. Quan la veu diu "sola me iré", va cantant la intervàl·lica "sol, la, mi i re". El "sola me iré" es converteix en les notes. A partir d'aquí creo diferents variacions i escenes amb molta alternança, amb canvis de tensió per provocar la sensació sobre l'amor i el desamor de què parla el text", detalla el compositor barceloní. Per al segon moviment, la font d'inspiració és l'alalà gallec O muíño (El molí), un cant folklòric que Río-Pareja, mentre feia recerca, va sentir cantat per una dona gran en un enregistrament. "M'agrada cercar la memòria de coses gairebé oblidades. A més a més, m'interessen molt alguns aspectes com ara la flexibilitat intervàl·lica que es nota en aquesta gent gran quan canta. Cantaven d'una manera diferent i, si no fos pels enregistraments, potser s'hauria perdut", explica.

I el tercer moviment neix de diferents cants de batre valencians, "cançons folklòriques que cantaven els pagesos" i que han recuperat grans cantants com Pep Gimeno Botifarra; abans el mateix Ovidi Montllor, i després músics com Maria Arnal, La Maria i les Marala, entre d'altres. "Són cançons en què la intervàl·lica té molta influència oriental", diu Río-Pareja, que a l'hora de fer el seu propi cant de batre ha mirat d'harmonitzar-lo tenint present tant la part melòdica com les exclamacions i els crits d'ànim que feien els pagesos mentre cantaven. "En aquesta part el protagonisme el tenen els vents", precisa.

La Simfonia efímera transmet l'interès de Río-Pareja per apropar els universos folklòrics i acadèmics, "el tradicional i el clàssic": "Aquesta dualitat la vaig viure des de petit: per un costat, amb els estudis de piano al conservatori; i per l'altre, amb el món del cant popular al qual vaig estar exposat a casa. La meva mare és d'un poble d'Andalusia i cantava uns cants primitius d'una gran riquesa microintervàl·lica. I també vaig estar influenciat pels cants folklòrics que cantava el meu pare, que és gallec".

Valoració "molt positiva" de Robert Brufau

Com a compositor convidat de L'Auditori, José Río-Pareja ja hi havia estrenat a finals de novembre Tempus conchyliorum, una obra per a quartet de corda que va interpretar el Quatuor Diotima dins la Biennal de Quartets. Aquesta composició, la Simfonia efímera i Los incensarios (2018) formaran part d'un CD. De Robert Brufau, el director de L'Auditori que ha anunciat que deixa la institució per assumir nous reptes a Estocolm, Río-Pareja en valora "molt positivament" la seva feina al capdavant de l'equipament "perquè ha fet una aposta per tota mena de músiques per crear tendències musicals que enriqueixen el discurs dels que estimem la música", i també per "la creació actual, per entendre que la música clàssica ha d'estar viva". "Continuar produint i estrenant és la millor manera que estigui viva", assegura Río-Pareja, que també és professor a l'Esmuc.