La cantant Sílvia Pérez Cruz s’ha guanyat l’èxit i el reconeixement amb la força corprenedora de la seva veu, aquesta veu d’entranyes que tot ho sotraga, als escenaris. Pel que fa als discos, ha anat adoptant formats diversos i repertoris contrastats que va revisitant i variant en una mena de contínuum. I així, les cordes sinuoses que en el seu disc anterior, Domus, ja tenien una presència important en l’esperit coral d’aquell àlbum combatiu, prenen a Vestida de nit un protagonisme definitiu com a úniques acompanyants de la veu, amb un so preciosista de cambra construït amb veu, violins, viola, violoncel i contrabaix que recorre el treball de dalt a baix.
Pel que fa al repertori, es basa en la revisió de materials d’altres discos i projectes en què Sílvia Pérez Cruz ha anat treballant al llarg dels anys. Curiosament, La lambada, que apareixia esbossada en l’acordió i la veu de Cuota da Lua, del disc anterior, aquí és una de les peces més reeixides. Però si hi ha una cançó que sobresurt a l’àlbum és la que li dóna títol, aquesta Vestida de nit firmada pels seus pares: hi ressona l’ambient de l’havanera i la cançó de taverna en què Pérez Cruz va començar a cantar.