Guia del Cant de la Sibil·la 2022

BarcelonaAmb l'arribada de Nadal torna també el Cant de la Sibil·la, una tradició popular de l'Edat Mitjana que va estar a punt de desaparèixer el segle XVI amb el Concili de Trento. El cant gregorià és un ritu pagà i un drama litúrgic que pronostica l'arribada del Messies i la fi del món. Es representa durant la Missa del Gall i sovint el protagonitza una dona o un nen vestit de Sibil·la per interpretar així aquesta sacerdotessa amb la capacitat de veure el futur. Declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2010, el Cant de la Sibil·la només es va conservar intacte a Mallorca i a l'Alguer, però amb el temps moltes esglésies catalanes l'han reincorporat. Aquestes són les representacions més destacades d'enguany.

El Cor Francesc Valls va recuperar el Cant de la Sibil·la el 2009 i, des d'aleshores, cada any l'interpreta a la Catedral de Barcelona just abans de començar la Missa del Gall. Aquest any la formació coral ha encarregat al compositor Antoni Ros Marbà que fes una revisió contemporània de la música de la peça. El cant de la Sibil·la va deixar de representar-se a Barcelona el 1575. La primera Sibil·la després de la recuperació va ser Eulàlia Fantova, i des de fa quatre anys el paper protagonista en la nit de Nadal el canta la mezzosoprano Mariona Llobera, que apareix vestida d'acord amb l'esplendor de la tradició renaixentista i amb l'espasa a la mà que anuncia l'apocalipsi.

L’Auditori i el Museu de la Música han organitzat una missa extraordinària per recuperar el Cant de la Sibil·la a la parròquia de Santa Madrona, al barri del Poble-sec de Barcelona. La missa serà oficiada per mossèn Pere Carulla i el Cant de la Sibil·la l’interpretarà Inès Mas, sibil·lera de Campos, acompanyada a l'orgue per Jordi Reguant. La cerimònia forma part del cicle Trànsits de l'Auditori i el Museu de la Música, i consisteix en un recorregut per sis ritus religiosos de diferents comunitats de la ciutat en què la música esdevé un element central. 

Maria Arnal va presentar l'any passat la seva interpretació del Cant de la Sibil·la dins del Festival Clàssics. Aquest any, la cantant hi torna amb un espectacle creat des de zero i que representarà en doble funció aquest dimecres a l'Església de Sant Felip Neri de Barcelona. Arnal connecta la veu ancestral amb la data còsmica del solstici en un esdeveniment únic amb format inèdit que ja té les entrades exhaurides. El Cant de la Sibil·la, que la cantant va incloure al disc Clamor (2021), està pensat com un ritual catàrtic perquè el públic es retrobi la nit de Nadal.

Aquest any, la Sibil·la de Montserrat torna a un dels espais més emblemàtics de la muntanya: les coves de Collbató. La soprano Kiani Vilar, acompanyada del Cor Francesc Valls i dirigida per Pere Lluís Biosca, interpretarà el concert, que torna al seu espai original precristià. El compositor Bernat Vivancos s'ha encarregat d'elaborar una versió renovada del cant, que comptarà també amb Juan de la Rubia com a organista, el clarinetista Gener Salicrú com a Duduk i el so de les campanes. La Sibil·la de Montserrat fa una lectura actualitzada del seu missatge apocalíptic i el connecta amb els desafiaments del segle XXI, com ara l'emergència climàtica.

Banyoles recupera el Cant de la Sibil·la al Pla de l'Estany amb la companyia Cor de Teatre i el suport de Joventuts Musicals. El director de Cor de Teatre, David Costa, i el filòleg Jordi Roca s'han encarregat d'elaborar una adaptació del cant medieval actualitzant-lo a l'època actual. La nova versió parteix d'una de les més antigues de l'obra –la que es va trobar a la parròquia de Sant Andreu del Torn al segle XIII– i manté els occitanismes, que s'expliquen a la glossa que es fa en cada estrofa. A la glossa també es donen les claus per comprendre la intenció didàctica que tenia el Cant de la Sibil·la. Per a la música s'utilitzarà la transcripció recollida a l'Ordinarium Barcinonense del 1569.

L'any passat el Cant de la Sibil·la va tornar a Valls i enguany el municipi continua mantenint la tradició. La vigília de Nadal, l'Església de Sant Joan n'acollirà la representació a càrrec dels Amics de la Música de Valls i les Joventuts Musicals de l'Alt Camp. Abans del concert es farà la tradicional neulada, que decorarà l’interior de la nau amb neules.

El Cant de la Sibil·la de la Seu d'Urgell té la particularitat que es basa en la partitura original que es conserva a l’Arxiu Capitular d’Urgell. Es tracta d'una versió autòctona de l’Ordinari de la Seu que data del 1538 i que és en català. Des del 2011, la catedral de la Seu d'Urgell n'acull la litúrgia, que enguany anirà a càrrec de Laura de Castellet acompanyada d’un cor creat expressament per aquest dia. A les set del vespre es durà a terme la Missa del Pollet –una versió de la Missa del Gall pensada per a infants– i s'hi representarà el Cant de la Sibil·lata, l'adaptació infantil del cant.

Una de les localitats valencianes que manté any rere any el Cant de la Sibil·la és Teulada, a la Marina Alta. L'església de Santa Caterina acull la representació, impulsada per la Colla el Falçó i l'associació dolçainers i tabaleters de Teulada. La litúrgia comença a les vuit del vespre amb una concentració a la plaça del Porxe dels personatges que participen a la cercavila de les Aixames. El so de les campanes de l'església indica l'inici del Senyal del Judici, el Cant de la Sibil·la, que té lloc tant a l'interior com a l'exterior del temple.