Un Serrat pletòric converteix Peralada en una gran festa

“Benvinguts a aquesta festa i gràcies per haver-me acompanyat tants anys”. Així es presentava Joan Manuel Serrat ahir al seu públic de Peralada, que omplia de gom a gom l'auditori. “Després de vint-i-tants anys de relació amb aquesta casa, avui vull deixar de banda les nostàlgies perquè d'ara endavant només ens queda el futur”.

El d'ahir va ser un concert tremendament emotiu, joiós, ple de bona música i complicitats, amb un Serrat pletòric que va aguantar el ritme durant prop de dues hores i mitja sense descans, amb cançons de sempre, parlaments irònics i molts agraïments, sobretot al seu públic, entre els quals referents com Àngel Casas i Joan Albert Amargós.

Dalt l'escenari també hi eren els amics i músics que l'han acompanyat sempre, des del fidel Ricard Miralles al piano a Josep Mas Kitflus als teclats, però també les noves generacions.

Un espectacle molt cuidat

Dins la gira El vici de cantar, iniciada a l'abril a Nova York i que acabarà al desembre a Barcelona, Serrat va sortir amb ganes de passar-s'ho bé i fer-ho passar bé al públic. Amb bona veu, va obrir amb Temps era temps, que, per no voler ser nostàlgic, va fer caure ja d'entrada més d'una llagrimeta mentre imatges antigues projectades al fons de l'escenari il·lustraven la cançó. Després de Cançó de bressol, amb la qual fins i tot es va atrevir a fer uns passets de ball, va cantar El carrusel del furo. Va donar gràcies als personatges de les seves cançons, “que no són de veritat ni de mentida sinó fantasies amb algunes gotes de realitat, o potser al revés”. I va seguir amb Romance de Curro el Palmo i Senyora, “amb qui fa més de mig segle que ens coneixem, però que no sé com es diu”, va bromejar.

L’espectacle, molt cuidat, amb imatges en viu combinades amb animacions projectades al fons i una il·luminació impecable que creava ambients, va seguir amb Seria fantàstic, Me'n vaig a peu i No hago otra cosa que pensar en ti .Van sonar cançons clàssiques com Algo personal i La tieta, cantada amb tant de sentiment que va fer caure més d’una llàgrima, i també hi va haver temps per a peces més reivindicatives com Las nanas de la cebolla o Para la libertad.

La sorpresa de la nit va ser l’aparició de la israeliana Noa, molt aplaudida pel públic, amb qui va cantar a duo Es caprichoso el azar per després seguir ella amb Tú y yo, acompanyada només del seu guitarrista Gil Dor. La cantant israeliana es va acomiadar llegint-li una carta plena d’agraïments.

Cançó de matinada i Hoy puede ser un gran día van ser corejades pel públic abans que Serrat ens recordés que la seva faceta ecològica va començar fa més de 40 anys amb Pare. L’arxifamosa Mediterráneo i Cantares, amb un “Caminante no hay camino” cantat sottovoce pel públic, van tancar el concert. Els bisos, però, van venir tot seguit amb l’emotiu El meu carrer, Aquellas pequeñas cosas i l’animada Fiesta. Finalment, va tornar a sortir a l'escenari davant la insistència del públic i dient “abans m'he oblidat el tamboret de Bocaccio i ara m'he oblidat de cantar Paraules d'amor”. I amb aquesta mítica cançó va desaparèixer rere unes cortines de vellut vermell amb un “ha estat un plaer haver-vos conegut”.