Schubert i Antonio López a la presó Model
El baríton alemany Benjamin Appl canta el 'Winterreise' programat pel Liceu en una de les galeries de l'antic centre penitenciari
BarcelonaEls projectes del Liceu amb les arts plàstiques són cada vegada més agosarats: dijous al vespre va estrenar amb èxit dins el Barcelona Obertura Spring Festival un muntatge del cicle de lied Winterreise (El viatge d'hivern) de Franz Schubert amb obres del pintor i escultor Antonio López, en un lloc tan inhòspit com una de les claustrofòbiques galeries de la presó Model. El públic va aplaudir calorosament el baríton alemany Benjamin Appl i el pianista sud-africà James Baillieu i també els encarregats de fer dialogar els dibuixos, les pintures i les escultures de López amb la peça de Schubert: el videocreador Tal Rosner i la directora d'escena Bárbara Lluch. També amb l'edifici, perquè és inevitable pensar en alguns moments que els colors terrosos de les obres de López estan amarats de la història de la presó.
Hi ha dues noves funcions de l'espectacle aquest divendres i dissabte a les vuit del vespre. Les portes estan obertes des d'una hora abans per poder veure algunes de les obres d'Antonio López que surten a les projeccions dins algunes cel·les. Amb aquest gest impactant, López ha volgut contribuir a sanar un lloc encara ple de dolor.
En aquest Winterreise, Benjamin Appl es posa dins la pell d'un pres. Va vestit amb una granota blava, tot i que més endavant es mimetitza amb un dels personatges de López. L'escenari és diminut i al damunt, entre dos pisos, hi ha la pantalla de grans dimensions on es pot veure la videocreació que acompanya la música. Rosner i Lluch aconsegueixen fer conviure els treballs de López, molt lligats a la memòria col·lectiva espanyola, amb uns altres fragments, de vegades abstractes, de paisatges nevats. Tots evoquen la desesperació, els traumes i els desitjos del protagonista. Un altre dels encerts és que, malgrat les limitacions, Rosner i Lluch interactuen en l'espai, com en una cançó on el protagonista espera sense èxit una carta de la seva estimada i obre compulsivament les portes de les cel·les.