Sau, un llegat que encara ressona ara

El 21 de setembre, milers d’estudiants van manifestar-se a la UAB en resposta a les detencions del dia abans. La Sexta va enviar-hi la reportera Glòria Mena i, certament, no va tenir la millor de les rebudes. Si més no, d’entrada. Cada vegada que Mena connectava en directe amb els estudis de la seva cadena a Madrid, els estudiants la silenciaven al crit de “premsa espanyola manipuladora”. Va ser aleshores quan, per compensar-la, els concentrats van deixar d’escridassar-la per cantar-li Boig per tu. En pocs segons l’ensucrat clàssic de Sau va passar a ser un dels himnes oficiosos d’aquesta revolució dels somriures.

Sau, però, també són notícia aquests dies per un altre motiu: el 4 de novembre es publicarà Una nit al teatre, un disc doble en directe gravat l’any 1995 a l’Espai de Barcelona durant la gira amb el mateix nom. L’aparició del disc, a més a més, coincideix amb una efemèride prou important per al grup que van formar Carles Sabater i Pep Sala, i és que aquest 31 d’octubre es compleixen 30anys del primer concert oficial del grup a Les Tallades de Vilanova de Sau.

Pantalons de pinces i gavardines, americanes blanques amb samarretes roses... Quan estàvem a punt de tombar de dècada ells encara feien servir aquella imatge New Wave tan vuitantera. I Carles Sabater no només era exageradament guapo, sinó que, ja fos com a cantant o com a actor, semblava que tot ho feia bé. No ens enganyem, Sau sempre van fer una mica de ràbia però també van ser una de les millors bandes de la història del pop-rock al nostre país.

El grup es va formar el 1987 i aquell mateix any ja es va presentar en societat amb No puc deixar de fumar, bon àlbum de debut que va tenir continuïtat amb l’encara millor Per la porta de servei (1989) i Quina nit (1990), un disc enregistrat a Londres -fet que aleshores semblava del tot impossible per un grup català- que els va consolidar definitivament com un dels grans referents de l’anomenat rock català i que els va obrir les portes de la multinacional EMI.

Al voltant d’aquelles mateixes dates Sopa de Cabra van fitxar per BMG Ariola. Mentre que pels gironins el canvi de segell i sobretot d’idioma gairebé acaba amb la seva carrera, Sau van prosseguir amb la seva ascensió amb títols com El més gran dels pecadors (1991), Junts de nou per primer cop (1994) i el directe Concert de mitjanit (1992), enregistrat a la Monumental de Barcelona el 9 de juliol del 1992 . En aquella vetllada, Sau van comptar amb la col·laboració de Carlos Segarra i Dani Nel·lo de Los Rebeldes i amb dues llegendes com Phil Manzanera de Roxy Music i Robbie Robertson de The Band. També va participar en aquella actuació Luz Casal cantant Boig per tu, un tema que versionaria en castellà sota el títol de Es por ti al seu àlbum A contraluz (1991), com faria Shakira en català dues dècades després.

Sobrats de cançons

Fa uns dies, justament, entrevistava un altre nom important del rock català que m’explicava que per a ell la rellevància d’un grup de música es mesura per les seves cançons, en majúscules, i de cançons en majúscules Sau anaven sobrats: Records d’Irlanda, No he nascut per militar, Només ho faig per tu, És inútil continuar, Envia’m un àngel, Si un dia he de tornar, El tren de mitjanit, Això es pot salvar... La llista és molt llarga i sí, evidentment, també inclou el Boig per tu que els estudiants de la UAB van tornar a posar d’actualitat quan la van canta a Glòria Mena.