Una de les imatges més memorables de l'ukelele és de la pel·lícula 'Ningú no és perfecte' (1959), de Billy Wilder. És l'instrument que toca Marilyn Monroe. A finals dels anys quaranta, el lutier Mario Maccaferri, que havia fet guitarres per a Django Reinhardt, va dissenyar ukeleles de plàstic, dels quals es van vendre més de nou milions d'unitats fins al 1969. A la pel·lícula, Marilyn Monroe toca un ukelele de color blanc... però no és de plàstic. "És un cas curiós", diu Salva Rey. De fet, es tracta d'un Martin de caoba de gamma alta, però pintat de blanc. "Primer van filmar la seqüència amb el color natural de l'ukelele, però com que el vestit de la Marilyn era fosc, no es distingia l'instrument i només es veia un forat a la panxa de l'actriu, com si li haguessin fotut un tret de canó. Aleshores, el director de fotografia [Charles Lang] va suggerir que pintessin l'ukelele de blanc", explica Salva Rey.
La història d’amor per l’ukelele que ha canviat la vida de Salva Rey
El músic barceloní presenta l’espectacle ‘El Rey del ukelele’ a la sala Luz de Gas
BarcelonaUn dia va quedar fascinat davant d'un aparador ple d’ukeleles a Londres, i al cap d’uns anys compartia sopar amb Robert De Niro a la gala dels Critic’s Choice Awards 2024 a Califòrnia. Tot plegat gràcies a un instrument humil de mena amb el qual Salva Rey (Barcelona, 1975) ha obert un munt de portes inesperades, inclosa la de la possibilitat de fer un espectacle titulat El Rey del ukelele, “entre el TED Talk i Broadway amb un toc de comèdia”, que es podrà veure el 28 de febrer a la sala Luz de Gas de Barcelona (21 h), i el 29 de març al bar-teatre Tinta Roja, al Poble-sec. Salva Rey, amb una llarga trajectòria musical lligada a projectes com The Pinker Tones, Rolf&Flor i Navet, sintetitza en el xou els 150 anys d’història de l’ukelele en un relat que incorpora elements de la biografia familiar i esdeveniments històrics.
Passió i rigor acompanyen el discurs d’un músic disposat a compartir tots els secrets de l’ukelele, un instrument que reivindica per diverses raons. Per exemple, pel seu paper en els orígens del jazz. “L’híbrid d’ukelele i banjo, el banjolele, va ser el primer instrument cordòfon que es va fer servir al jazz, abans que el contrabaix i la guitarra”, informa. També per les possibilitats expressives, aprofitades per artistes de tota mena, de Billie Eilish i Taylor Swift a Paul McCartney. I, sobretot, pel goig de tocar-lo. “Amb l’ukelele els nens de seguida obtenen recompensa. Hi ha instruments, com els de corda fregada, que tenen un altíssim percentatge de gent que els deixa córrer. Són pocs els que passen de primer de violí. Entre els que toquen l’ukelele segurament els que es convertiran en músics professionals seran menys percentualment, però probablement serà gent més feliç”, diu Rey, que té un altre punt a favor de l’instrument: “Per entre 60 i 80 euros pots trobar ukeleles que sonen molt bé. En canvi, la guitarra amb què vaig començar a tocar era una fusta amb cordes d’estar per casa que costava horrors fer-la sonar bé”.
Salva Rey és un doll de coneixements sobre l’ukelele, i els aplica tant als xous com en llibres de divulgació i pedagogia i en els molt recomanables vídeos que penja a YouTube. La història l’engega el 1879 a Hawaii, quan “tres fusters arribats de Madeira” fan servir fusta de caoba hawaiana per construir un machete, una guitarreta de la família del cavaquinho i emparentada també amb el tiple i el guitarró. “Tenim una foto del vaixell en què van arribar els fusters. Està tot documentat”, diu Rey. La documentació es multiplica arran de l’obertura del canal de Panamà el 1914, “que col·loca Hawaii dins de les grans rutes comercials”, i de la celebració de l’Exposició Universal de San Francisco de 1915. “Al pavelló de Hawaii, cada nit hi actuava una orquestra en què hi havia ukeleles. És quan l’instrument fa el gran salt. Abans ja l’havien fet servir els músics de ragtime, però aleshores també entra en els primers combos de jazz. La marca Martin de guitarra començar a fabricar ukeleles, i després arriba a Europa amb els soldats nord-americans que lluiten en la Primera Guerra Mundial a partir del 1917”, explica Rey, que recorda que la mida sí que importa: en aquest cas, una mida petita que fa que l’ukelele sigui un instrument molt fàcil de transportar. “La casa Martin va vendre durant els anys 20 més ukeleles que guitarres havia venut des del 1835”, informa. També se'n fabricaven a Barcelona i València, de marques com Parramon i Dulcet.
L'ukelele de la besàvia
Una de les portes inesperades que ha obert Rey amb l’ukelele té a veure amb la família: “Un dia que ma mare va venir a casa, va veure un ukelele i em va dir: «Sabies que la teva besàvia alemanya va marxar d’Alemanya el 1929 amb un ukelele?». Bum! De seguida vaig començar a investigar sobre l’instrument i ja no vaig poder parar. Després hi vaig quedar completament atrapat, i en la tercera fase vaig descobrir que es podia fer música antiga i clàssica amb l’ukelele. L’enamorament és total i absolut”, assegura. Com és que la besàvia alemanya tenia un ukelele? “Era una dona d’una zona rural, vídua de guerra. El besavi havia sobreviscut a les trinxeres de la batalla de Verdun, però va morir sis mesos després de tornar a casa. Si als anys vint ella va tenir accés a un instrument inventat a Hawaii, vol dir que l’expansió de l’ukelele va ser bestial”, diu.
L’amor de Salva Rey per l’ukelele també va fer un salt. El 2017, mitjançant un amic comú, va conèixer Alex Bornstein, una de les actrius de la sèrie The marvelous Mrs. Maisel. “Les famílies vam connectar de seguida, vam començar a fer calçotades, a visitar l’Empordà... I l’any següent els vaig regalar uns ukeleles”, recorda. Una cosa va dur a l’altra, i tot plegat va desembocar en l’espectacle Alex Borstein: corsets & clown suits que l’actriu va fer amb Salva Rey i Eric Mills, i que va ser nominat als Critic’s Choice Awards 2024 en la categoria d’especial de comèdia. “L’Amy Sherman-Palladino, la creadora de la sèrie, ens va deixar filmar l’espectacle al Wolford Theatre, el cabaret de The marvelous Mrs. Maisel”, diu Salva Rey.
