Sabina, ¿a favor o en contra?

Pregunteu a Facebook qui és fan i qui detractor de Sabina i veureu com ràpidament s’aixequen ones apassionades que fan un gran estrèpit en xocar. Potser l’experiment no té cap valor estadístic, però sí que és una petita constatació que, al d’Úbeda, se l’estima o se l’odia. No hi ha terme mitjà. Però, ¿per què? D’una banda, Sabina és el gran poeta del rock espanyol, suposadament d’esquerres, prestidigitador de la paraula, capaç de dibuixar personatges i escenes amb un parell de pinzellades gruixudes i de connectar a l’instant amb un ampli ventall de gent. De l’altra, és -o ha quedat com- un progre de l’actualment menyspreada cultura de la Transició, fervent defensor dels toros i autor de la lletra d’un himne d’Espanya patrocinat per Ciutadans. Que lluny que queda el còctel Molotov que va llançar contra una sucursal del Banc de Bilbao i que el va dur a l’exili!

“Sabina és capaç de representar una generació de gent cansada d’històries perfectes i somnis idíl·lics, les seves cançons són sinceres, directes i parlen amb franquesa, això als sabineros ens agrada”, diu l’Àlex, fan confès. “Sabina és intens, irreverent, autèntic de forma àcida i quasi tòxic, no és un producte”, diu La Flower, que afegeix: “fred o calent, mai és tebi”. “Sabina aconsegueix que les lletres de les seves cançons t’arribin dins i les sentis com si en fossis el protagonista”, fa el Dani, que també opina: “Poder convertir un sonet en cançó, com ha fet, i que soni perfecta... això és brillant”. I destaca una frase “feta perfecció”: “ Y morirme contigo si te matas / y matarme contigo si te mueres / porque el amor / cuando no muere mata / porque amores que matan nunca mueren ”.

Potser patim un excés de correcció política, però justament aquests versos de Contigo eren citats per la musicòloga Laura Viñuela com a masclistes i perillosos en una entrevista que va incendiar les xarxes. No cal anar tan lluny per trobar versos davant dels quals arrufar el nas. A Lo niego todo (2017), el treball que Sabina presenta aquesta setmana a Barcelona, se les enginya perquè puguin acusar-lo de masclista i racista en una mateixa estrofa: “Quién más, quién menos / pagó caras quinientas noches baratas / y cambió a la familia por dos mulatas / de culo obsceno ”.

Una altra de les raons que més esgrimeixen els detractors de Sabina és que no els agrada la seva veu carajillera i que no els cau bé el personatge. “No m’agrada el posat de canalla, putero i alcohòlic que porta a sobre, em sembla un masclista i un bavós”, diu la Mònica, que no el suporta. “És un personatge molt portat a l’extrem -diu l’Albert-, aquest rotllo de trobador i poeta gastat de l’Espanya de a pie fa posar una mica nerviós... aquesta mena de barreja entre humilitat i supèrbia”, afegeix. El mateix Sabina sembla conscient del seu personatge i a Lo niego todo es fa un autoretrat en negatiu: “ Ni ángel con alas negras / ni profeta del vicio [...] ni el Dylan español [...] ni juglar del asfalto / ni rojo de salón ”. Potser sí que juga a ser tan elusiu com Dylan mentre, aliè a les crítiques, va esgotant les entrades al Palau Sant Jordi, tant per al dimecres 28 de juny com per a un segon concert el 13 de setembre.u

+ Detalls

Joaquín Sabina

Palau Sant Jordi (Barcelona)

28 de juny