Rufus Wainwright: "És un rèquiem pel Somni Americà"

BarcelonaAquesta és una història sobre l’apocalipsi, els focs que consumeixen Califòrnia i el triomf de Donald Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units. Però també és una història de gestos plens de tendresa, com la mirada del músic Rufus Wainwright (Rhinebeck, 1973) mentre Ludovic Morlot, el director de l’OBC, explica que ha perdut casa seva a Los Angeles a causa dels incendis d’aquestes setmanes. “Per poder afrontar la tragèdia, has d’entomar-la cara a cara. I la música em dona consol”, diu Morlot, que intenta mantenir el bon ànim i l’esperança en “la resiliència i l’esperit americà”.

La devastació del foc és una presència recurrent en la presentació a la premsa del Dream requiem de Rufus Wainwright, que es podrà sentir aquest dissabte 25 de gener al Palau de la Música. L’interpretaran l’OBC (dirigida per Morlot), la soprano Anna Prohaska, l’Orfeó Català i el Cor Infantil de l’Orfeó Català. I el mateix Wainwright en serà el narrador, un paper que havia de fer l’actriu Sharon Stone. “La Sharon ha hagut de quedar-se a Los Angeles, on està col·laborant amb la Creu Roja per ajudar les famílies afectades pels incendis”, diu Wainwright.

Wainwright transmet sensacions confrontades després d’un assaig a L’Auditori de Barcelona, productor del Dream requiem juntament el Palau de la Música, l’Orquestra Filharmònica Radio France, la Filharmònica de Hèlsinki, la Royal Opera House de Londres, la Los Angeles Master Chorale i la Simfònica de Dublín. Hi ha la satisfacció de veure com agafa cos la part simfònica del Dream requiem que va compondre durant la pandèmia. “És una experiència meravellosa”, diu. Igualment, se li il·lumina la cara quan sent els elogis que li dedica Morlot: “Aquest rèquiem està molt ben escrit, i n’aprenc molt, del Rufus”. El mateix passa amb la floreta que li regala Joan Oller, el director general del Palau de la Música, fascinat amb la creativitat del músic nord-americà. “És un projecte meravellós”, afegeix Robert Brufau, el director de L’Auditori. Però també hi ha la part amarga, que, tanmateix, té prou a veure amb el context apocalíptic del rèquiem. “Venia en l’avió pensant en els incendis i en la inauguració de la presidència de Trump. Tot plegat és molt tràgic, i vaig pensar que és un rèquiem pel Somni Americà. Són temps foscos, però així són les coses”, conclou mirant de somriure.

La periodista Ana María Dávila, que el mateix dissabte al Petit Palau farà una xerrada abans del concert sobre el Dream requiem, el descriu com "una obra grossa, amb molta percussió, arpa i molt pes del cor", que hi destina 139 cantaires. Combina el text llatí del rèquiem cristià, que és el que canta el cor, amb els versos del poema Darkness [Foscor] de Lord Byron que recita Wainwright. "Soc fan de les misses de rèquiem des dels 13 anys. Vaig ser un adolescent fascinat pel Rèquiem de Verdi", recorda Wainwright. Tanmateix, com a compositor li va costar freqüentar els camins de la clàssica i l’òpera. Això sí, ha excel·lit com a mestre del melodrama pop, amb nits tan memorables com la del concert al Liceu de l'abril del 2019. “He fet un musical i dues òperes, però amb el rèquiem per fi sento que he trobat el meu lloc com a compositor clàssic”, diu.

Lord Byron

El Dream requiem va néixer arran dels incendis a Califòrnia de la tardor del 2019, tot i que la feina es va desenvolupar sobretot durant la pandèmia de coronavirus, pensant “en la gent que hem perdut en aquesta crisi” i en “un futur més solidari” en aquests temps de “col·lapse mediambiental”. El punt de partida va ser l’Agnus Dei, i tot va agafar una altra dimensió quan va llegir el poema de Lord Byron, escrit el 1816 arran de l’erupció del volcà Tambora, a Indonèsia, que va enfosquir el cel de l’hemisferi nord.

“Volia fer una obra més contemporània per no tornar una altra vegada al romanticisme, però el poema de Lord Byron em va impactar tant...”, explica. Finalment va aixecar una catedral amb material clàssic i romàntic, sense amagar la influència dels rèquiems de Mozart, Fauré, Berlioz i Verdi. I amb la capacitat d’emocionar de tot el que compon. “M’encanta com fa servir l’arpa. Em posa la pell de gallina”, diu Anna Prohaska.

L’estrena del Dream requiem va ser l’any passat a París, amb l’actriu Meryl Streep com a narradora. “Tinc una vida meravellosa”, admet Wainwright. “Va ser increïble compartir escenari amb ella”, afegeix Prohaska. Tanmateix, la idea era que el narrador pogués canviar en altres presentacions. “A la Meryl li va encantar fer-lo, però ella també em va dir que creia que el paper de narrador l’havia de fer un home jove, perquè el poema reflecteix un punt de vista masculí de l’apocalipsi –explica Wainwright–. Així que ara intento ser Lord Byron, algú que està explicant una història de fantasmes”.

El repte és majúscul per a tots els implicats. Per exemple, per a l’Orfeó Català, que ha hagut de sortir de “la zona de confort”, tal com assegura Elisenda Carrasco. També per a Morlot, que s’ha endinsat en el mode romàntic de Wainwright. I en general per al Palau de la Música i L’Auditori, que s’han implicat en una aventura que ha exhaurit les entrades. "Barcelona és la segona ciutat del món on es farà", precisa Joan Oller.