"Rosalía ens ha fet un favor increïble"

BarcelonaL'anècdota és prou rellevant per no deixar-la passar. Elige tu propia aventura (Sonido Muchacho-Universal, 2024), l'últim disc del grup Carolina Durante, inclou una col·laboració sense acreditar de Rosalía. "Per a la cançó Normal havia pensat ficar-hi una veu femenina. Ho vam intentar, però no va poder ser", recorda el cantant Diego Ibáñez, sense donar-ne més detalls. I va ser Rosalía qui un dia li va dir: "Escolta, si vols la puc fer jo...". Aquesta situació probablement no s'hauria produït mai si Ibáñez i Rosalía no fossin cunyats. La parella del músic madrileny és Pilar Vila Tobella, la germana de Rosalía. "A veure, és un favor increïble, el que ens ha fet, però no estava pensat com una col·laboració", precisa Ibáñez. "És una artista increïble i ens ha prestat la veu, que li dona aquest punt especial a la cançó", completa el baixista Martín Vallhonrat.

Potser per la naturalesa pràcticament familiar de la col·laboració, Carolina Durante no van voler publicitar-la, segurament per no quedar com uns aprofitats... o perquè el regal de Rosalía no acabés eclipsant el que sens dubte és el millor disc del grup, ara com ara culminació d'una trajectòria de punk-pop que va començar amb l'EP Necromántico (2017) i que ha ofert fites com un himne anticayetano (Cayetanos) i àlbums tan sòlids com Cuatro chavales (2022). Han esdevingut referents per a molts grups (de La Paloma i Alcalá Norte a Cala Vento i La Élite), i cada dia tenen més seguidors. Aquest cap de setmana, el dissabte 25 i el diumenge 26 de gener, Carolina Durante ompliran el Sant Jordi Club.

Tornant a Normal. Tan aviat com es va publicar la cançó, de seguida va córrer que aquella veu era la de Rosalía. "Recordo que la Pili em deia: «No entenc com s'ha vist tan ràpidament que és ella». Però és que no existeix cap veu que se li assembli. No preteníem ocultar res, perquè no es pot. Rosalía té un timbre de veu únic", admet Ibáñez, que tampoc amaga el paper de Barcelona en la vida del grup. Només cal escoltar Misil, cançó romàntica d'amor i costumisme nocturn, que a més a més compta amb un videoclip molt interessant. "I Tempo 2 és la de Madrid", rebla Vallhonrat.

Definits per gent que gairebé els dobla l'edat com "Los Planetas per a la generació Z", és innegable que Carolina Durante l'han encertat a l'hora de remenar anhels i angoixes generacionals tocant de peus de terra. "És obvi que m'agraden Los Planetas, i m'alegra que facin aquesta comparació —diu Ibáñez—. Que algú digui que el nostre disc és comparable a Una semana en el motor de un autobús, de Los Planetas, doncs és increïble. Tanmateix, també penso que pot generar unes expectatives que si no es compleixen poden provocar rebuig". Vallhornat, que no és fan de Los Planetas ni els ha escoltat en profunditat, explica que el grup de Granada no ha estat mai damunt de la taula mentre feien Elige tu propia aventura, però hi ha accedit mitjançant la magnífica pel·lícula Segundo premio, d'Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez, una ficció sobre les circumstàncies que van envoltar la creació d'Una semana en el motor de un autobús. "Em vaig passar mitja pel·lícula plorant, per com reflecteix el nivell d'intensitat amb què es va viure aquell disc. Hi vaig empatitzar d'una manera molt potent", assegura Vallhonrat.

A les cançons de Carolina Durante hi ha desordre i aventura, també melancolia i ràbia, i en l'últim disc pensaments més foscos. De fet, obren l'àlbum amb Joderse la vida, que entoma sentiments autodestructius i depressius amb un format de cançó-himne. En els concerts, és probable que la tornada més cantada pel públic sigui "joderse la vida es lo más divertido". A la segona cançó, Normal, el primer vers parla de "suïcidi", i a Misil hi apareix el pont dels suïcides. "Són sentiments molt poderosos amb els quals convivim. El que no és normal és no parlar de manera natural del suïcidi [la primera causa de mort absoluta en la franja d’edat dels 15 als 29 anys a Catalunya]. A les cançons ens hi enfrontem amb serenor, per no fer-ne un tabú", diu Vallhonrat, que en cap cas vol banalitzar-lo.

Musicalment, Elige tu propia aventura eixampla la proposta de Carolina Durante. "El mànager estava tota l'estona dient-nos que no era un disc diferent", diu Vallhonrat. "Però vam adonar-nos que sí que era diferent quan vam començar a descartar tot el que s'assemblava a Cuatro chavales [el disc anterior]. Com a la cançó Monstruo", explica Ibáñez. "A Monstruo vam decidir ficar-li una bateria programada, com fan La Élite [el grup de Tàrrega]. I en altres cançons vam afegir-hi beats de hip-hop i influències dels noranta, de Beastie Boys, Stone Roses i Beck... Recordo que gravant Tempo 2, li vam dir al productor [el britànic Ali Chant]: «Això està sonant massa a Limp Bizkit». I ell deia: «Entesos, esborrar projecte». I tornàvem a començar", relata Vallhonrat.