Rosalía engega una Motomami de gamma alta

AlmeriaEl soroll d’una moto cremant neumàtic i una fumera blanca van obrir aquest dimecres el concert de Rosalía al Recinte Firal d’Almeria, primera cita del Motomami Tour. Va aparèixer envoltada de vuit ballarins, tot homes, vestida de blau amb el casc pertinent. I cap músic visible a l’escenari, una caixa escènica quadrada que reprodueix l’estètica TikTok i que ja va fer servir quan va presentar el disc a través de la xarxa social xinesa. Davant, en un espai a l’aire lliure, 8.000 persones distribuïdes en dues zones: una més a prop de l’escenari, amb l’entrada a 90,50 euros, i l’altra a 73,50. Les entrades equivalents als concerts del Palau Jordi del 23 i el 24 de juliol tenen un preu de 107,50 i 79,50 euros, respectivament.

“Això és perquè no m’oblideu mai”, va dir. Acabava de cantar i ballar Saoko, i va seguir prement l’accelerador amb Candy i Bizcochito, la motomami a tot drap. Ja tenia el públic a la butxaca prèviament, sobretot el que havia correspost a l’expectació fent cua un parell de dies per ser els primers a entrar-hi. I encara el va complaure més quan va recordar que quan era una nena de vuit anys va visitar Almeria amb la família i que aleshores va sentir-se molt especial “passejant per la ciutat de David Bisbal”. “També és la de Tomatito”, va afegir, i es va penjar la guitarra per tocar Dolerme. És Rosalía, estiu 2022. Flamenc, autotune, percussió als peus, les cançons comprimides amb jocs de producció prou agosarats i la pausa per crear entre el públic l’estat emocional necessari per projectar Genís, la cançó disculpa adreçada al nebot, emocionant, sí, però un pèl autoindulgent. I, de sobte, cop de volant amb Linda per mostrar una altra coreografia tiktokera de luxe i jugar la carta reggaetonera de La noche de anoche. Tot això només en la primera mitja hora. Transforma, fragmenta i el públic en gaudeix sense cap reticència.

Un dels mèrits principals de Rosalía és haver aconseguit esdevenir una estrella gestionant experimentació i familiaritat. Primer ho va fer amb el flamenc, i al disc Motomami (2022) ha dut un pas més enllà la rebregada d’estils, alguns tan codificats com el bolero i la bachata, o la mateixa buleria. Els rebrega, però no els desconstrueix fins a condemnar-los a ser irreconeixibles. Transforma, i aquesta és la seva bandera ara, transformar, però sempre deixa una armilla salvavides a la qual agafar-se quan entra el vertigen experimental. L’altre mèrit de l’artista de Sant Esteve Sesrovires és que no ha de comparar-se amb ningú que no sigui ella. Com el ciclista eslovè Tadej Pogacar, doble guanyador del Tour de França als 22 anys, Rosalía només competeix contra la història. Tot plegat es va poder constatar a Almeria.

Han passat dos anys i mig des del final de la gira del disc El mal querer, i el salt és força impressionant. L’aliança amb Live Nation comporta més recursos, com una realització audiovisual més atrevida que no es limita a reproduir el que passa a l’escenari, però la posada en escena encara té marge de créixer al llarg de la gira. Tanmateix, manté part del minimalisme conceptual amb què va enlluernar el 2019, amb un fons i un terra blanc i elements molt ben triats, com una cadira de barber per que va fer servir per tallar-se les trenes i cantar Diablo, els patinets damunt els quals ella i el ballarins van fer Chicken teriyaki o el piano amb què va tocar Hentai, reforçant el caràcter baladístic de manera que gairebé desactiva el divertit joc sexual de la lletra. Just després va fer Pienso en tu mirá i Perdóname (una versió del panameny Eddy Lover i La Factoría) per completar un bloc prou homogeni pel que fa a la textura. Però, d’acord amb la lògica de la transformació permanent, un poderós riff de guitarra va introduir De plata, aplaudit retorn als dies del disc Los ángeles que Rosalía va cantar tota sola a l’escenari i vestida amb una solemne faldilla de llarguíssima cua negra. Cap altre canvi de vestuari en tot el concert.

Una hora i mitja de concert

La segona meitat del xou va apujar la intensitat hedonista amb La combi Versace i remescles de clàssics de reggaeton com Gasolina, però, en comptes de convertir el recinte en una discoteca estiuenca, va decidir estrenar Aislamiento, una peça més íntima que va lligar amb la melancolia melòdica del remix de Blinding lights de The Weeknd, abans d’encarar la recta final amb trumfos incontestables com Malamente i Con altura, amb un fragment del bolero Delirio de grandeza al mig. Aleshores, la xafogor de la nit i el desplegament físic durant una hora i mitja sense pausa ja eren evidents a la cara de l'artista, amarada de suor.

La gira tot just acaba de començar, però ja permet entendre que el nou xou de Rosalía, sofisticada i minimalista, és un desplegament de poder, la representació escènica d’una ambició, la d’autoafirmar-se i projectar-se com a Rosalía Superstar. “El tour més guapo de la meva vida”, va escriure a les xarxes socials. Va per aquí el Motomami tour que continua per Andalusia a partir de dissabte (Sevilla, Granada i Fuengirola), el dia 16 passa per l’Auditori Marina Sud de València, el 19 i el 20 pel WiZink Center de Madrid, el 23 i el 24 pel Palau Sant Jordi de Barcelona, el 27 pel Bizkaia Arena de Barakaldo, el 29 pel Coliseum de la Corunya i l’1 d’agost pel Son Fusteret de Palma. El següent tram del Motomami Tour començarà a Mèxic el 14 d’agost.