Rombo estrenen plaers i terrors al Mercat de Música Viva de Vic

BarcelonaPlaers i terrors del confort domèstic és el títol del disc que el grup Rombo publicarà la primavera del 2023, i que aquest dijous preestrenen a la Jazz Cava de Vic (20.15 h), dins de la programació del Mercat de Música Viva. "Serà un tast del nou disc, que és una reflexió al voltant del desencís de la vida adulta. O sobre aquell moment en què arribes a una certa edat, tot es posa a lloc i prens consciència de com ets i què vols a la vida", precisa Clara Molins, cantant i guitarrista del grup de Sant Feliu de Llobregat que completen Montse Martín (baix), Núria Curran (teclat) i Jordi Beltran (bateria).

"És un desencant que també té alguna cosa de molt alliberadora", afegeix Molins. No cal esperar, doncs, tristesa i tenebra. Al cap i a la fi, la música de Rombo té la llum del pop covat a l'escena indie underground, tal com van demostrar sobretot al disc Clara Montse Núria (The Indian Runners, 2019) i en versions com la magnífica adaptació de Va com va d'Ovidi Montllor que fan pràcticament des dels primers dies del grup. "Potser sí que la música indie està en hores baixes –admet–. Però el que fem nosaltres és pop, i el pop és universal i no passa de moda". Fan "cançons boniques" travessades per la consciència feminista hereva del punk-pop de les riot grrrls, tot i que ara amb "menys guitarres", diu Molins.

Un mite del Baix Llobregat

El disc nou l'han enregistrat amb el seu productor de confiança, David Rodríguez, tot un mite del Baix Llobregat que ha liderat projectes com Beef i La Estrella de David. Com passa sovint, l'enregistrament s'ha fet trobant forats en el calendari. "És difícil compaginar-ho amb la vida laboral", diu Molins, que a més de la feina amb Rombo treballa com a periodista al programa Via lliure de RAC1.

El grup també planteja debats pendents, com ara la difícil conciliació entre música i família. Fa uns dies, al compte d'Instagram de Rombo, la mateixa Molins va penjar un fragment del llibre L'instant abans de l'impacte, de Glòria de Castro, que diu: "És evident que no es pot anar de gira amb nens petits. Deu ser per això que, arribades a una determinada edat, hi ha tan poques dones que tinguin bandes de rock o que ni tan sols s'ho plantegin". "Nosaltres no tenim fills, però hi vaig pensar quan ho vaig llegir. És evident que hi ha un desert de bandes de rock o de formacions musicals de dones –explica Molins–. Sí que hi ha artistes molt talentoses que fan carrera, però grups de dones ben pocs. Falten referents, esclar. Passa en altres àmbits laborals, que la maternitat sovint és un punt d'inflexió, i en el musical pot arribar a ser encara més exagerat". Per a Molins, és important parlar-ne: "Per això penso que és bo aprofitar que algú ens fa una entrevista per parlar d'aquestes coses".