The Tyets: "El 'reggaeton' és el nou pop"

BarcelonaEls mataronins Oriol de Ramon i Xavier Coca han dut el reggaeton de The Tyets a un altre nivell. El 25 de març presenten el disc Èpic solete (Luup Records, 2023) a la Sala Apolo, dins el Cruïlla de Primavera, amb les entrades exhaurides fa mesos, i cançons com Bailoteo sumen audiències milionàries. A l'àlbum compten amb la col·laboració de Julieta, Mushkaa, Flashy Ice Cream i Figa Flawas, amb els quals comparteixen escena i actitud musical, juntament amb altres com Lildami, Triquell i fins i tot Ginestà, que també s'expressen artísticament en català. The Tyets són festes de platja com les que s'animaven amb Juan Magan, nits de discoteca i pàrquing ballant amb Bad Bunny, reggaeton amb tornades pop i pur entusiasme generacional.

Què és el més èpic que heu viscut com a The Tyets?

— Xavier Coca: L'ascens dins d'aquesta indústria. El fet de tocar potser davant de 40.000, 50.000 o 80.000 persones... És una cosa molt forta.

A principis del 2021 explicàveu a l'ARA que hi havia un canvi en l’escena musical catalana i que propostes com la vostra estàveu reclamant un espai propi en les programacions. Ja hi sou, allà?

— Oriol de Ramon: Crec que sí. Ara s'engloba com a música urbana, però nosaltres en diem reggaeton, que és el nou pop. Després d'una transició, ara comença a ser una cosa ferma que ja està instaurada. Si preguntes a qualsevol persona jove quina música escolta, ja no et dirà els grups d'abans quan predominava el mestissatge, sinó segurament algun nom de reggaeton o del món urbà.

— X.C.: És la música que s'està escoltant ara, i només faltava que es fes localment, que és el que està fent gent com la que col·labora en el disc.

És interessant el que feu amb les col·laboracions: us acosteu a l'estil de cadascuna de les persones que hi col·laboren. Començant per la Julieta a Clar que t'he trobat a faltar.

— XC: Som una mica camaleònics, i ens agrada fer molts tipus de música. Però no fem un tema pensant en una col·laboració, sinó que un cop pensat mirem a qui li podria encaixar. És important fer-ho en aquest ordre, perquè si no ja ens ha passat algun cop que pretenent fer un tema per a algú en concret t'enganxes els dits i queda molt fake.

Aconseguiu que la cançó amb la Julieta i El tonteo, amb la Mushkaa (la germana de Bad Gyal), siguin molt diferents i que transmetin la personalitat de totes dues.

— OdR: Sí, perquè El tonteo, per exemple, va sortir com un reggaeton dur, i quan el vam tenir van veure que hi havia d'entrar la Mushkaa perquè porta escrit el seu nom. Tenim diversos processos creatius. Amb la Julieta teníem com a referència un reggaeton lent com el de Lo siento BB:/, de Bad Bunny. Vam pensar fer-lo amb ella fent una intro de balada, tranquil·la, amb pianet, i després entrar-hi nosaltres amb el reggaeton dur.

A Coti x coti incorporeu el so de cobla. Quina relació teníeu amb les músiques tradicionals?

— XC: Sempre hem estat molt connectats al folklore català, sobretot a Mataró. Hem participat activament en les figures del bestiari de la festa major, també en els castells. Tanmateix, amb la cobla i la sardana com a tal no teníem cap tipus de relació, més enllà que un dia a quart de primària ens haguessin ensenyat a ballar sardanes. Tot plegat va sortir una mica sense voler: teníem aquella cançó feta des de feia més d'un any, i la vam deixar reposar un temps perquè li faltava el què. Al cap de mesos i mesos, un dia a l'estudi la vam posar, vam silenciar unes veus i va sortir la melodia. Ens vam mirar i vam veure que la cobla li entraria superbé. Era com traslladar la sensació que tenim nosaltres a Mataró, quan per Santes el 28 de juliol al matí la gent va cap a l'Ajuntament amb la banda i tothom canta el Paquito el Chocolatero...

¿A Santes ja canten cançons vostres?

— OdR: Quan entra la Momarota a la plaça, es toca la melodia d'una cançó que ho ha petat aquell any, amb gralles i flabiols. N'hi han tocat de Shakira, el Despacito... I l'any passat van tocar-ne una nostra, De l’1 al què. A Mataró la gent s'estima molt el projecte.

— XC: A Mataró la gent està molt contenta que es parli de Mataró no només quan parlen de drogues i de baralles i ganivetades. És una mica la reivindicació mataronina de dir: "Hòstia, aquests dos nois ho estan fent bé i estan ensenyant la cosa bona del Maresme i portant Mataró com a orgull i com a bandera".

A cançons com Bailoteo i al reggaeton romàntic El tonteo parleu d’aquest orgull mataroní i n'esquitxeu les lletres de referències locals.

— XC: Estem establerts a Mataró. Per a nosaltres Mataró és la capital.

— OdR: Sempre ens preguntem si anirem a viure a Barcelona, perquè ho tens tot més a tocar.

— XC: Òbviament, t'ho acabes plantejant, perquè venim a Barcelona un o dos cops per setmana, però s’hi està tan bé al Maresme... Ho tens tot, estàs a un cop de tren de Barcelona, no necessites res més. Estem tranquils, tenim l'estudi i la família a Mataró. Ens sentim superorgullosos de ser-hi.

Arran de la cançó Olívia, m'he preguntat quina relació manteniu amb l'escena que representa la cançó, la del pop indie, Pau Vallvé i festivals com el Vida.

— OdR: En el meu cas, el Festival Embassa’t va ser la porta d’entrada a l'indie català fa set o vuit anys. El meu cunyat, el pare de l'Olívia, n'és un dels organitzadors, del festival, que és un projecte superxulo perquè és autogestionat. Abans d'anar al Primavera Sound vaig anar a l'Embassa’t i va ser com dir: "Bé, hi ha grups fent coses diferents del que havíem vist a les festes majors, i és guai". El Petit de Cal Eril em va flipar molt d'entrada. No hem tirat per allà perquè és un estil allunyat del que fem, però ha sigut una mica l'escola de referència per fer coses amb cara i ulls.

Creieu que sou invisibles per a alguns festivals? ¿El Sónar i el Primavera Sound us han picat a la porta?

— OdR: El fet de cantar en català i que sigui festiu a vegades et tanca portes; et posen una etiqueta de festa major que després sembla incompatible amb els festivals. Però sempre he reivindicat que estem fent estils que es poden programar al Sónar o al Primavera.

— XC: No sé si hi ha part de vergonyeta per part dels promotors. Com la vergonyeta de portar algú d'aquí, català...

— OdR: ... que realment en porten. No és que no hi hagi propostes catalanes, perquè n'hi ha un munt, però jo els animaria a no tenir por de programar-nos: ens vam programar al Cruïlla i es va petar. No ens ho esperàvem ni nosaltres i teníem la carpa amb tot de gent fora perquè no s'hi cabia.

A finals de 2022 vau participar en el concert de Ginestà a Razzmatazz. Què hi teniu en comú?

— XC: Coincidim en tempos de creació i creixement del projecte, i com a persones connectem molt amb ells, ens portem superbé.

— OdR: No han entrat al nostre disc per factors de la vida, però hi podrien ser perfectament. Per això no m'agrada parlar de música urbana, perquè crec que Ginestà està dins d'aquesta escena, tot i que no faci música urbana ni reggaeton. Igual que Ginestà hi ha La Ludwig Band, El Pony Pisador i moltes propostes noves desenfadades, diferents i fresques...

— XC: ... que també encaixen en la mateixa escena que comentàvem abans, que està agafant presència a la indústria.

¿Considereu que esteu participant en la creació d'un nou relat de la música de ball a Catalunya?

— OdR: Segur.

— XC: En som part, 100%. The Tyets forma part d'aquest auge i consolidació de la nova escena. Ara, jo no diria que The Tyets capitanegi aquest moviment. Ens veig a tots molt junts, molt disposats a ajudar-nos els uns als altres per fer-ho créixer. Hi veig relacions molt sanes, dins d'aquesta nova escena, perquè tots som de la mateixa quinta, venim més o menys del mateix background pel que fa a la música que hem escoltat i als festivals on hem anat. I entre tots ho anem pujant.

Us ajuda també que Bad Bunny sigui l'artista més escoltat a Spotify i que el reggaeton estigui adoptant formes més pop.

— XC: Sí, òbviament. I que molta gent li hagi tret l'estigma a aquest gènere i disfruti de la música, és a dir, del ritme i les harmonies que t'ofereix el reggaeton, això és un pas endavant increïble. A nosaltres ens ajuda perquè Bad Bunny ens encanta, és un referent increïble, i perquè ens dona moltíssimes idees de composició i producció.

— OdR: I com a referència estatal, crec que molta feina d'aquesta l'ha fet l'Alizzz amb C. Tangana.

— XC: Sí, C. Tangana també és molt referent...

— OdR: ... de trencar estigmes i obrir camí. Ha reivindicat que aquestes sonoritats són el nou pop, la música que escolta ara la gent, i que, per tant, pot estar al mainstream.

¿El triomf del trap és precisament deixar de ser trap per ser més alegre?

— OdR: Sí, perquè ens passava al principi que fèiem música molt fosca, com molt underground, i amb els anys hem anat veient que no ens representava.

— XC: I no només com a grup, sinó com a persones. No som persones fosques.

— OdR: Ens sentim molt més còmodes fent música amb acords majors i ritmes ballables que amb paraules rares i parlant de coses rares.