Molt més que un reconeixement a Domènec Terradellas

S’ha de reconèixer la gran tasca del Palau de la Música amb l’òpera. Certament, molts dels títols programats demanen una escenificació i no sempre l’estatisme de les obres seleccionades ajuda a la plena implantació d’un repertori centrat en el barroc tardà o en el classicisme. Però l’excel·lència dels resultats i els encerts dels repartiments ens fan passar unes nits meravelloses. I aquest és el cas del títol que obre el cicle operístic de l’auditori modernista: Giuseppe riconosciuto, de Domènec Terradellas (1713-1751).

Defensi el que defensi Daniel Espasa –amb arguments prou sòlids–, no estem davant d’una òpera sinó d’un oratori escènic, tot i la seva eficaç narrativa, amb llibret de Pietro Metastasio i estrenada a Nàpols el 1736. Guardem un pèssim record d’una primera audició d’Artaserse del mateix compositor al Teatre Grec (1998) i un de molt bo quan el 2010 L’Auditori va programar Sesostri, un títol que es va poder estrenar al Teatre de Santa Creu de Barcelona el 1754, tres anys després de l’estrena a Roma i de la mort de Terradellas.

Vespres d’Arnadí i Daniel Espasa entomen els seus projectes amb un entusiasme encomanadís. I aquesta producció de Giuseppe riconosciuto (estrenada al Festival de Torroella de Montgrí el 2023) segueix en la mateixa línia qualitativa. A més, s’ha comptat amb un repartiment de luxe, encapçalat per la soprano Èlia Casanova que, substituint la inicialment prevista Alicia Amo, s’ha après el paper de Giuseppe en tres dies. Esplèndids el contratenor Rafael Quirant, la soprano Mercedes Gancedo i els tenors Roger Padullés i Jorge Navarro Colorado, a més de la presència sempre luxosa de la mezzosoprano Anna Alàs, incomprensiblement absent de les temporades del Liceu.

Reconeixement total per aquest Giuseppe riconosciuto, que apel·la a la necessitat de recuperar el nostre patrimoni líric (oratorial o operístic), que forma part d’un catàleg a tenir molt en compte pels nostres programadors: les òperes de Sor, Baguer, Carnicer o Cuyàs dormen injustament el son dels justos. Juntament amb Terradellas, formen part d’un paquet cultural del qual ens podem sentir molt orgullosos. Per això els hem de recuperar i programar. L’audició de dijous pot ser l’inici d’un camí irrenunciable.