El moment més dolç de Raquel García-Tomás

BarcelonaRaquel García-Tomás (Barcelona, 1984) és la compositora convidada de la temporada 2024-2025 del Palau de la Música. Això es tradueix en sis concerts en què s’interpretarà una desena d'obres seves, tres de les quals estrenes. “Aquesta residència artística m’arriba en un moment molt dolç de la meva carrera, després de l’estrena de l’òpera Alexina B. al Liceu l’any passat i del Premi Nacional de Cultura que vaig rebre fa uns mesos”, ha explicat García-Tomás aquest dimarts a la sala d’assaig del Palau de la Música. “Em noto forta, que flueixo molt a gust, i confiada que puc donar el màxim i gaudir-ho”, admet la compositora barcelonina.

Tot plegat començarà el 8 d’octubre amb Per preacució, el monodrama amb llibret de Victoria Szpunberg, la veu de la soprano Dolors Aldea i l’arpa de José Antonio Domené que es va estrenar el 2020 i que “no ha tingut la visibilitat que es mereix”, tal com diu la directora artística adjunta del Palau de la Música, Mercedes Conde. Per precaució compartirà programa amb La voix humaine de Poulenc.

Els sis concerts es presenten com el retrat musical d’una autora versàtil de mena que ha excel·lit en l’òpera i en la música de cambra, que treballa també amb electrònica i vídeo, que gaudeix dialogant amb el passat i transformant-lo, i que també s’ha endinsat en el territori simfònic. “Em sento ultrarepresentada en les obres; és un retrat del meu itinerari creatiu fins avui”, diu sobre la tria. I és exactament així. La peça més antiga és del 2010, Shadja, per a marimba i vibràfon. “La vaig compondre quan encara era estudiant de l’Esmuc. Va significar molt per a mi després d’un temps de bloqueig com a compositora. Vaig recuperar sensacions, i em va obrir portes per obtenir una beca per fer el màster. Té un pes simbòlic molt important”, explica. Shadja i dues peces en què hi ha involucrada l’electrònica formen part del programa del 12 de juny, que també inclou obres de Steve Reich (l’altre compositor convidat de la temporada) i que interpretaran Frames Percussion, la pianista Lluïsa Espigolé i la saxofonista Helena Otero Correa. A més a més, serà el concert inaugural del Festival Sónar 2025, un repte que entoma amb “responsabilitat”.

I si Shadja representa la García-Tomás primerenca, la del futur és la que està component l’obra que estrenarà l’11 de maig el Cor del Cambra del Palau i el violoncel·lista Nicolas Altstaedt. De fet, encara no té ni títol. “L’hi posarà la Irène [Gayraud], la llibretista d’Alexina B., que està treballant en un text sobre els sons de la natura que s’estan perdent a causa de la crisi climàtica”, avança la compositora.

Una estrena simfònica

Una altra estrena serà Ceci n’est pas une valse, un encàrrec del Palau de la Música, la Fundació Catalunya la Pedrera i les orquestres Simfònica del Vallès i Real Filharmonía de Galícia. A Barcelona s’interpretarà el 8 de febrer, sota la batuta d’Isabel Rubio, després de l’estrena a Galícia. “Tindrem tres interpretacions amb dos punts de vista diferents”, diu amb entusiasme, perquè no és habitual que una obra l’estrenin dues orquestres diferents. La terna d’estrenes es completa el 10 d’abril amb E sento partire un vivace morire, un encàrrec de la Camerata Penedès inspirat en un madrigal de Monteverdi.

La residència al Palau de la Música també inclou, el 7 de maig, un programa que mostra una de les especialitats de Raquel García-Tomás i d'altres compositors sorgits de l'Esmuc: la fluïdesa amb què dialoguen amb el passat. Es tracta d'un programa que es va presentar al Festival de Peralada el 2022 i en què tres obres de la compositora barcelonina s'interpreten en el mateix concert que les dues obres de Bach i la de Monteverdi en les quals es va inspirar. "S'aconsegueix un efecte mirall amb obres en les quals m'he inspirat per fer les meves", diu la compositora, que està en un moment dolç, i que continua transmetent una essència pròpia en les partitures i "els gestos" i a qui li agrada "ampliar la versatilitat". Per arribar a aquest moment, García-Tomás ha desenvolupat una carrera "molt productiva" perquè el propòsit era dedicar-se exclusivament a la composició, sense dedicar temps a altres feines com la docència. "Sent freelance desenvolupes tècniques per ser més productiva. Tant de bo pogués estar un any sencer pensant en una sola obra, però llavors no podria ser freelance", diu. "És una compositora eclèctica i integradora, molt intel·ligent i amb una sensibilitat que la fa connectar amb el públic", assegura el director del Palau de la Música, Joan Oller.