Raquel García-Tomás es consolida com una de les nostres millors creadores
Triomf de la compositora barcelonina en l'estrena de 'Suite to Myself' a L'Auditori
OBC i El cor canta
L'Auditori. 13 de maig del 2022
La barcelonina Raquel García-Tomás (1984) és una compositora que ja fa anys que ha demostrat la seva expertesa en matèria creativa. Inconformista i curiosa, el seu corpus –sobretot operístic– ha rebut justificadament l’aplaudiment de públic i crítica a escala nacional i internacional. A l’espera de veure estrenada la seva òpera Alexina B. al Liceu la temporada vinent, García-Tomás ha presentat a L’Auditori l’estrena absoluta de l’obra d’encàrrec Suite of Myself, sobre textos del poeta nord-americà Walt Whitman i amb ressonàncies de la música de Johann Sebastian Bach.
La maduresa de l’artista no es demostra amb trencaments capriciosos i irracionals, sinó amb la progressiva assumpció de la gran escola dels vells mestres precedents. Innovant sempre, però a partir d’uns referents que de manera implícita o explícita hi han de ser. És el cas d’aquesta Suite of Myself, concebuda durant el confinament pandèmic, en què utilitza paraula i música de manera magistralment entrellaçada i amb una sàvia orquestració. Integrada ella mateixa en la notable formació coral amateur El Cor Canta, s’ha endut un merescut triomf que la consolida com una de les nostres millors creadores i un dels noms més significats en una situació de letargia cultural més que evident.
El concert arrencava amb una obra excessivament desconnectada de la resta com el Concert per a piano i orquestra n. 6 en fa, BWV 1057 de Bach. Certament, la peça de García-Tomás té ressonàncies bachianes, però l'esmentat concert resultava sobrer, per molt bon ofici que mostrés el solista Pavel Kolesnikov. No hi va ajudar gaire l’anodina prestació de l’OBC i la direcció erràtica de la lituana Giedré Šlekytė.
També van resultar anodins els resultats globals d’una tercera simfonia d’Anton Bruckner en què es van oblidar les ressonàncies wagnerianes de la immensa pàgina del músic austríac. Tot i el gest amable i precís, Šlekytė va fer una lectura superficial i del tot insuficient de l’obra bruckneriana. I els membres de l’OBC tampoc semblaven especialment entusiastes amb una peça resolta –almenys així semblava– per cobrir l’expedient. Una veritable llàstima, francament.
