Per què tothom parla de Nathy Peluso?

Amb el temps ens tornem avorrits i al nostre dia a dia li falta sandungueo. Així és com anomena Nathy Peluso “la joia de viure” i així és com aquesta cantant argentina resident a Madrid ens convida a escoltar-nos i deixar-nos anar. Que esteu tristos? Ploreu sanglotant, com al vídeo d’Estoy triste. Que esteu contents? Poseu-vos la faldilla de volants i balleu al so del seu jazz llatí, com a La sandunguera, cançó que dona nom al seu nou EP. Presentat en un flamant fons vermell, el treball està produït per Peter Party, integrant de la banda de jazz barcelonina Big Menu, i és una explosió d’energia i estil excèntric.

La història no és nova: Nathy Peluso va començar penjant versions casolanes de clàssics com Ella Fitzgerald o Ray Charles al seu canal de YouTube, fins que va decidir fer les seves pròpies cançons. Amb amics com l’artista Odd Liquor va compondre les seves dues primeres peces de rap i, de cop, tot es va accelerar. En pocs mesos, els vídeos de Nathy Peluso rebien milers de visites i el seu nom començava a aparèixer a cartells d’arreu, de Berlín a Santiago de Xile.

Què és el que captiva de Nathy Peluso a tanta gent i tan diversa? “M’inspiro en el que és sensorial, quotidià, oníric, místic i transitori”, respon. La seva música és rap, és R&B, és jazz, és salsa, i alhora no és res de tot això, “ja sigui Dinah Washington, Notorious Big o Stan Getz, finalment, tots són músics”. “Això és el que m’uneix a ells, l’amor per la música”, explica. Segons assegura, la seva música mira cap endins, passional i melodramàtica; cançons que es canten a ple pulmó i que es ballen sense vergonya. És “música sincera per gaudir i fer sentir”, explica Peluso, “que no té cap més pretensió”. El sandungueo no és un idioma concret, és llengua universal. I aquesta passió visceral tan seva s’encomana, parla el mateix llenguatge que el nostre jo que canta a la dutxa i fa claqué a la sala d’estar i, a més, ho fa bé.