Pussy Riot, l’assot de Vladímir Putin

El 21 de febrer del 2012 quatre noies (i un guitarrista) amb passamuntanyes de colors es van colar en una de les catedrals més importants de Moscou per denunciar el règim totalitari de Vladímir Putin i un dels seus aliats, l’Església ortodoxa russa. Una vegada dins van cantar una pregària punk que deia el següent: “Verge Maria, Mare de Déu, fes que Putin s’esfumi”. Per fer-se una idea del que va significar a Rússia aquesta acció de protesta, només cal imaginar l’impacte que hauria causat en l’Espanya de principis dels 70 l’entrada d’un grup feminista a l'església del Valle de los Caídos al crit de "Espíritu Santo, muerte a Franco Seguint el mateix destí que haurien sofert les hipotètiques i valentes profanadores de l’Almudena en l’era franquista o -potser no cal anar tan lluny- amb l’actual llei mordassa, tres de les integrants de Pussy Riot que van intervenir en l’acte van ser acusades d’un crim d’odi religiós i van ser condemnades a dos anys de presó en un judici manipulat per les altes esferes del govern rus. Lluny de claudicar, el col·lectiu punk de Moscou va convertir aquesta injustícia en un gran acte de revolta anti-Putin que va convertir Pussy Riot en un fenomen mediàtic a escala mundial i en el grup polític de protesta més famós del segle XXI.

Maria Alyokhina, Masha, membre de Pussy Riot, va estar-se 21 mesos a la presó, la major part del temps en una cel·la d’aïllament. Va plasmar la duresa d’aquesta experiència en un llibre titulat Riot days, que ara s’ha convertit en l’espectacle multimèdia del mateix nom que es podrà veure a la sala Apolo de Barcelona aquest dissabte, 9 de febrer. “ Riot days és un manifest de protesta. En l’espectacle es barreja música, textos i vídeos enregistrats des de dins d’algunes de les accions més conegudes de Pussy Riot. L’objectiu del xou és clar: inspirar la gent perquè comenci la seva pròpia revolució”, explica Alyokhina. “ Riot days ja ha passat per diversos països com Austràlia i els Estats Units de després de la victòria de Trump i estic molt contenta perquè la gent fa seu el que dic a l’escenari. Espero que a Espanya passi el mateix”.

L’arribada a Barcelona de Riot days és un bon exemple del que millor sap fer Pussy Riot: convertir en art la lluita interseccional i la denúncia de l’absolutisme de Putin. “L’art és l’arma més potent que existeix i una de les poques coses que pot posar nerviosos els poderosos”, diu l’activista russa. “A Rússia hi ha molta falsedat i mentides, la premsa mainstream del país només parla de les suposades bondats del règim, però la realitat és que l’economia està fotuda. Hi ha prejudicis socials, repressió, tortura i gent que mor a la presó. Existeixen opositors a Putin però no surten a la televisió”.

Ja no tinc por

Alyokhina, malgrat totes les injustícies que ha sofert, encara viu a Moscou. No té por? “No”, respon amb convicció i ràpidament. “Estic bé, si ha de passar-me alguna cosa, que em passi”. “Vull que la meva experiència serveixi perquè la gent sigui conscient que la falta de llibertats que patim a Rússia pot arribar als seus països. Hem d’estar preparats per lluitar contra això”. L’avís d’Alyokhina, que en alguns casos és ja una trista realitat, ressona amb força en l’Europa del Brexit i de la crisi dels refugiats.

+ Detalls

Pussy Riot + New Day

Sala Apolo (Barcelona)

9 de febrer