Punk, rumba, pluja i concerts cancel·lats a la Mercè

BarcelonaLa pluja va respectar prou la programació musical de les Festes de la Mercè de dissabte. Divendres, en canvi, la tempesta va obligar a suspendre concerts com el de Santa Salut a l’escenari Mediterràniament de la platja del Bogatell, on abans havia dominat el trap de 31 Fam i el pop d’Alizzz, que hi va estrenar la seva primera cançó en català, Que pasa nen, que va presentar dient “Visca Barcelona, visca el Baix Llobregat i visca la cultura catalana, que és de tots”. Dissabte, tot i una pluja intermitent, la platja va aplegar una gentada per seguir els concerts d’Els Catarres i Marcel i Júlia, però també es va suspendre el que tancava la nit, el de Delafé y las Flores Azules, per problemes tècnics relacionats amb la taula de so dels monitors d’escenari que no es van poder resoldre.

Amb el duo lleidatà La Élite va passar que la seva actuació al Moll de la Fusta es va suspendre després de només 18 minuts. Nil Roig i David Burgués estaven desplegant el seu punk electrònic davant un públic intensament implicat en el concert, un “karaoke punk”, tal com ho van descriure els músics. De seguida es va muntar un pogo bastant important. I aleshores una persona del públic va pujar a l’escenari per criticar precisament la violència del pogo, que a la pràctica segrestava l’espai més pròxim a l’escenari. Mentre el personal de seguretat intentava fer-la baixar, entre el públic es va produir una baralla... i l’enrenou va acabar amb el concert suspès.

Un dels efectes col·laterals de la pluja ha sigut la reubicació dels concerts de la programació de Cultura Viva que s’havien de fer a la Fabra i Coats a l’aire lliure, que es va decidir passar a espais interiors. El canvi va afavorir grups com Remei de Ca la Fresca, l’actuació del qual va guanyar amb l’efecte concert de sala petita. “Venim d’Arbúcies, del Montseny, i estem molt contents de tocar a la capital”, va dir Xantal Rodríguez, que duia una samarreta amb el lema “Barcelona mata”. Com canten a La insurrecció que ve, porten “el punk a l’esternó i la rumba, a la galta”, i ara com ara són un dels grups emergents amb més projecció, tant per la singularitat de la proposta com per la força poètica i escènica de Rodríguez. Per cert, Remei de Ca la Fresca formen part de la família The Indian Runners, la discogràfica de La Ludwig Band, Tarta Relena i Súper Gegant, entre d’altres.

També a la Fabra i Coats va haver-hi una concentració d’unes desenes de persones com a protesta contra l’assassinat de Masha Amini a mans de la policia iraniana. Més tard, a l’escenari de la ronda de Sant Antoni, la marroquina Yousra Mansour, cantant del grup Bab L’Bluz, va dedicar una cançó a Amini.

A la memòria de Joan Vinyals

Els concerts de la Mercè també són el relat de petits moments carregats de significat, com la dedicatòria de Mansour, o com l’homenatge que Santiago Auserón va fer al guitarrista Joan Vinyals, mort a principis d’any a causa del covid. En el concert de La Banda de Juan Perro a l’avinguda de la Catedral, ple de swing, Auserón va dedicar la cançó En la frontera a Vinyals, un músic que havia format part del seu grup.

Un altre moment especial de dissabte el va protagonitzar el públic de la catedral, entusiasmat quan Peret Reyes va interpretar Una lágrima cayó en la arena. La rumba té un efecte euforitzant indiscutible, i encara més quan es transmet amb l’entusiasme de Peret Reyes, llegenda de la rumba de Barcelona, que es va posar el públic a la butxaca amb un repertori de clàssics i actitud didàctica, com si volgués compartir els secrets de l'ànima rumbera.