Música

La prosa exquisida de Mercè Rodoreda, convertida en cançó

El grup L'arannà, format per Anna Sala i Lara Magrinyà, presenta un nou disc inspirat en els contes breus de l'escriptora

3 min
Anna Sala i Lara Magrinyà, del grup L'arannà

GironaAnna Sala, de Sant Feliu de Guíxols, i Lara Magrinyà, d’Eivissa, formen el duet musical L’arannà i juntes acaben d'estrenar el seu primer treball discogràfic, La salamandra (Blau Atzavara, 2024), inspirat en la literatura de Mercè Rodoreda. Els vuit temes del disc, però, no parteixen dels versos, rimes i estrofes dels poemes de l’escriptora, presumiblement més fàcils de convertir en cançó, sinó que, de manera molt original i sorprenent, es basen en la prosa dels seus contes breus. El resultat són vuit peces molt singulars i interessants, amb una estructura lliure, experimental, entre el pop electrònic, la música clàssica i la tradició popular, que troben en la prosa exquisida de Rodoreda una atmosfera ideal per buscar noves sonoritats. Les dues artistes presentaran el disc el 20 de juliol a Gàrzola (la Noguera) i el 27 a la terrassa de l'Auditori de Girona.

Sala i Magrinyà van estudiar juntes piano clàssic a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc), ràpidament van congeniar i, un cop acabats els estudis, es van animar a tirar endavant un projecte musical plegades. Van començar amb algunes actuacions de piano i veu, musicant textos de l’escriptor Toni Sala –pare d’Anna Sala– en les presentacions dels seus llibres, fins que, decidides a desvincular-se de l’herència familiar, van aventurar-se a crear una proposta de collita pròpia. Encara, però, no es veien amb cor d'escriure els versos de les seves cançons, així que van capbussar-se dins la poesia catalana a la recerca d'inspiració. En un determinat moment, però, van topar, quasi de rebot i sense cap intenció prèvia, amb els contes de Mercè Rodoreda, divertits, curts, enigmàtics i molt potents. I malgrat que, a diferència d’un poema, aquests contes no tenen l’estructura clàssica de versos i rimes, ideal per a les estrofes i tornades d'una cançó, van atrevir-se a posar-hi música: “Ens van agradar molt, ens van semblar molt musicals i també molt musicables”, recorda Anna Sala.

Entre Maria del Mar Bonet, Tarta Relena i Björk

Algunes cançons, com Flor negra, Flor vergonya i Flor boja, reprodueixen les narracions de manera íntegra, perquè són molt breus, però la resta estan construïdes a partir de recopilar frases —o fins i tot paraules— dels textos originals, tot filant-les lliurement per compondre la peça: "Com que els contes no tenen rima ni mètrica, va ser difícil, però també suposava el punt just de motivació per, sense escriure nosaltres el poema, teixir la lletra a partir de frases soltes de Rodoreda", explica Sala. Sobre aquest procés de modelar la prosa per convertir-la en cançó, afegeix: "Al nostre cap els temes funcionaven molt bé, però és veritat que tenien una estructura una mica estranya i a vegades calia donar-los forma amb una tornada perquè fossin més escoltables, sobretot en la producció del disc, ja que en el directe tenim més llibertat".

Musicalment, la proposta, amb Magrinyà com a veu solista i Sala als teclats i sintetitzadors, beu inequívocament de la tradició lírica de les cantautores catalanes, des de Maria del Mar Bonet fins a Maria Arnal, passant per Sílvia Pérez Cruz. El disc, produït per Emili Bosch, del grup bisbalenc B1n0, a més de les influències de la música clàssica i tradicional, també recorda l'estil experimental de les Tarta Relena o l'electrònica de Björk.

Jardí vora el mar, per exemple, com que neix d'un conte molt extens, és una espècie de mantra melòdic que enumera tots els tipus de flors, tant reals com inventats, que apareixen el text, sobre un acompanyament de piano que recorda l'estil ibèric de compositors com Falla, Albéniz o Granados. També és especial La salamandra, que dona nom i clou el disc, amb unes reminiscències al Lacrimosa del Rèquiem de Mozart i la col·laboració inestimable de Marco Mezquida, amb un solo de piano preciós. "És bastant simbòlic tancar el disc d'aquesta manera, perquè amb la nostra proposta hem volgut fugir del piano clàssic de la nostra formació, però, a la vegada, acabem amb una peça que mostra tot el pes de la música que hem begut com a estudiants", conclou Sala.

stats